Resultats de la cerca

Tot i córrer amb un estil poc ortodox amb el cos dret i sense aixecar els genolls, per la qual cosa té el pas més curt que la majoria dels grans velocistes, fou el dominador absolut de velocitat a les proves de 200 i 400 m els anys noranta Al mundial de Tòquio 1991 guanyà la prova dels 200 m, i al de Göteborg del 1995, la de 200 i de 400 m Als Jocs Olímpics de Barcelona una intoxicació soferta pocs dies abans només li permeté guanyar la medalla d’or en la prova de 4 × 400 m lliures, en la qual fou batut el rècord del món 2 min 54,29 s De la seva participació en els Jocs Olímpics d’Atlanta cal…

Especialista en 100 i 200 m llisos, començà la seva trajectòria el 1971 als campionats d’Itàlia, on dominà en ambdues distàncies a la dècada següent De la seva trajectòria internacional destaquen les medalles d’or als campionats d’Europa 1974 en 100 m, 1978 en 100 i 200 m, la medalla d’argent a la Copa del Món en 200 m 1977, la medalla d’or al Campionat del Mon en 4 x 100 1983, la medalla de bronze en 200 m als Jocs Olímpics de Munic 1972 i la medalla d’or en 200 m i la de bronze en 4 x100 als de Moscou 1980 L’any 1979 aconseguí un rècord mundial en 200 m 1919, que no fou superat fins 17 anys…

De periodicitat irregular, la primera edició tingué lloc a l’estadi Serrahima de Montjuïc sota el nom de Meeting Atlètic Barcelona 82 El 1990 es traslladà a l’estadi de Montjuïc, que es preparava per als Jocs Olímpics del 1992, i aplegà estrelles com Carl Lewis, Sergei Bubka i Heike Drechsler, i futurs campions com Michael Johnson i Kevin Young Després d’un parèntesi de dos anys –el 1991 no es disputà perquè la ciutat fou seu del Grand Premi de l’Associació Internacional de Federacions d’Atletisme IAAF i el 1992 pels Jocs Olímpics–, retornà esporàdicament el 1993, però…