Resultats de la cerca

Anomenat “la locomotora humana” pels seus rècords a llarga distància, practicà una nova tècnica d’aquesta modalitat, consistent a començar la prova a un pas normal i anar augmentant rítmicament, cada cop més de pressa Medalla d’or en 10 000 m i d’argent en 5 000 a Londres 1948, aconseguí també tres medalles d’or a Hèlsinki 1952, en 5 000 m, 10 000 m i la marató Superà la barrera dels 20 km en una hora 20,052 km, i el 1954 establí els seus darrers rècords 5 000 m i 10 000 m

Especialista del salt d’altura, el 1968 començà d’aplicar la tècnica anomenada fosbury Fou tercera als campionats d’Europa celebrats a Roma el 1974 1,89 m, segona en els Jocs Olímpics de Mont-real el 1976 1,91 m, campiona europea a Praga el 1978 2,01 m, campiona olímpica a Moscou el 1980 1,97 m i subcampiona olímpica a Los Angeles el 1984 2,00 m El 1986 es retirà de l’alta competició

Especialista de les proves d’esprint llarg, 200 i 400 m llisos, en les competicions internacionals representà l’antiga República Democràtica Alemanya El 1975 assolí el segon lloc dels 400 m als campionats d’Europa Júnior El 1978 establí els primers rècords del món en 200 22´06 i 400 49´19 m llisos que més endavant deixà establerts en 21´71 i 47´60 respectivament Campiona d’Europa a Praga el 1978, a Atenes el 1982 i a Stuttgart el 1986 en 400 i 4 × 400 m llisos El 1980 assolí la medalla d’or en 400 m llisos en els Jocs Olímpics de Moscou Es retirà el 1987

Per bé que les activitats pedestres tradicionals existiren a Europa durant la baixa edat mitjana, relacionades amb celebracions festives locals i desafiaments dineraris entre corredors, la institucionalització moderna de l’atletisme es produí a les illes Britàniques a mitjan segle XIX A partir de la segona meitat del vuit-cents, l’atletisme esdevingué una disciplina esportiva subjecta a regles controlades per organismes federatius Les primeres normes i competicions atlètiques de caràcter modern tingueren lloc a Anglaterra entre el 1850 i el 1860 amb l’organització de curses i concursos de…