Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Reus Ploms, fou campió d’Espanya juvenil, júnior i promesa en la prova de 1500 m i aconseguí la millor marca mundial júnior 1985 Guanyà el Campionat de Catalunya en 1500 m lliure 1984, i en 800 m lliure a l’aire lliure 1984 i en pista coberta 1985 Aconseguí la medalla de bronze en els Jocs Mediterranis de Latakia, Síria 1987 i fou semifinalista als Campionats del Món 1987, 1991

Debutà als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 i quatre anys més tard aconseguí el rècord del món en 100 m llisos El mateix any obtingué dos ors en 100 m llisos, l’un als Campionats d’Europa i l’altre als Campionats del Món Participà en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996 i aconseguí una medalla de bronze El 1998 rebé la medalla al mèrit esportiu L’any 2000 es retirà a causa d’uns problemes de genoll

Dominà la prova del decatló durant els anys vuitanta i participà en quatre jocs olímpics Als Jocs Olímpics de Moscou aconseguí la medalla d’or, victòria que repetí als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 Fou dues vegades campió d’Europa Atenes, 1982 i Stuttgart, 1986 i una, campió mundial Hèlsinki 1983 Entre el 1980 i el 1984 aconseguí batre quatre vegades el rècord mundial establint una marca de 8847 punts Aquest rècord es mantingué fins el 1992, quan fou superat pel nord-americà Dan O'Brian, amb 8891 punts

S’inicià als Maristes de Lleó i completà la seva formació a la Residència Blume A les files del FC Barcelona aconseguí diversos títols de campió de Catalunya tres en 200 m 1968, 1971, 1972 i dos en 400 m 1968, 1971 en campionats a l’aire lliure, i un en 800 m 1968 i dos més en 400 m 1970, 1972 en pista coberta També fou campió estatal en 400 m a l’aire lliure 1971, 1972 i en pista coberta 1972 Establí diversos rècords catalans en 200 m, 400 m i relleus 4 × 200 m, 4 × 400 m i 4 × 800 m En l’àmbit estatal, millorà quatre vegades la plusmarca en 400 m en pista coberta Fou atleta…

Especialitzat en fons, era el tercer d’una saga amb els seus germans Josep Maria, subcampió de Catalunya de 3000 m obstacles, i Modest, campió de Catalunya de la mateixa prova Membre del Sícoris de Lleida, aconseguí el títol de campió de Catalunya de 5000 m 1972, 1974 Durant la seva estada a la Residència Blume defensà la secció atlètica del Real Madrid 1977-79 També aconseguí, ja com a atleta independent, un títol d’Espanya de 30 km 1980 Disputà la marató als Jocs Mediterranis 1979 Acabà la seva carrera atlètica a l’Antorcha de Lleida

Conegut com el Dimoni , s’inicià en l’atletisme quan ja havia superat els trenta anys Fou tres vegades campió de Catalunya de marxa en ruta, en la distància de 30 km 1965, 1969, 1970 El primer títol l’aconseguí amb el CG Barcelonès i els altres amb el FC Barcelona En pista també guanyà un Campionat de Catalunya en 20 km 1970 Anteriorment, havia assolit el seu únic títol estatal de marxa en ruta en una prova de 50 km disputada a Figueres 1970 També aconseguí un rècord d’Espanya de 50 km en pista Fou vuit vegades internacional

Formà part de la secció d’atletisme delReial Club Deportiu Espanyol i del Futbol Club Barcelona durant la dècada de 1920 Guanyà el Campionat de Catalunya de cros 1923 i aconseguí en quatre ocasionsel títol per equips 1924-27 També guanyà la medalla de bronze al Campio-nat d’Espanya de cros 1924 D’altra ban-da, es proclamà campió de Catalunya enla prova dels 10000 m llisos 1925 Aquellmateix any fou subcampió dels 10000 m i tercer als 5000 m del Campionat d’Espanya També aconseguí la tercera posició dels 10000 m l’any 1926

Vinculat al Centre Gimnàstic Barcelonès, compaginà la competició amb tasques directives En Campionats de Catalunya de marxa en 30 km aconseguí dues medalles de plata 1954, 1956 i una de bronze 1955 En Campionats d’Espanya, i en la distància de 50 km, aconseguí dues segones posicions 1955, 1956 i una tercera 1958 Guanyà la medalla de bronze en 50 km marxa dels Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 Rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu de l’Ajuntament de Barcelona 1958 Després de la seva mort, el club li dedicà un memorial de marxa atlètica, les dues primeres…

Fou campiona d’Espanya de salt d’alçada a l’aire lliure 1966, 1967, 1969, 1971 i en pista coberta 1968 També fou nou vegades campiona de Catalunya en la mateixa prova entre el 1965 i el 1973, dues de les quals en pista coberta, i una vegada campiona de Catalunya de salt de llargada 1965 Aconseguí diversos rècords de Catalunya de salt d’alçada entre el 1965 i el 1972, any que també aconseguí el rècord estatal Fou internacional amb la selecció espanyola en set ocasions Al febrer del 2007 s’inaugurà a Mataró un pavelló poliesportiu municipal que duu el seu nom

Fitxà per l’Antorcha de Lleida 1978 quan ja havia guanyat els seus quatre primers títols estatals de llançament de disc Fou el gran dominador del llançament de disc estatal entre les dècades de 1970 i 1980, arribà a sumar tretze títols consecutius 1974-86 i una millor marca 1982 Tot i que continuà entrenant-se a Madrid, la vinculació amb el club lleidatà, amb el qual aconseguí ascendir a la màxima categoria estatal, s’allargà durant vuit temporades 1978-85 En Campionats de Catalunya aconseguí un títol de disc 1980 i en Campionats d’Espanya també en guanyà un de pes…