Resultats de la cerca

El 1926 es proclamà campió de Catalunya de 100 i 200 m llisos i, l’any següent, del relleu 4 × 100 m amb l’equip del Centre Excursionista de Terrassa El 1927 també establí el rècord català d’aquesta darrera prova

Amb 20 anys, realitzà la seva primera gran marxa de diversos dies de durada multiday Debutà en beach run i en marxa nòrdica a la dècada del 2000 En aquesta darrera especialitat baté el rècord del món de diverses distàncies en ruta 10 km 2010 i 2011, 5 km 2011 i 2012, 10 milles 2014 i 50 milles 2011, aquesta darrera considerada d’ultraresistència L’any 2013 baté el rècord del món dels 20 km de beach run Retirat el 2014 d’aquests esports, se centrà en les grans marxes, de diversos dies de durada multiday , en les quals també aconseguí diversos rècords 300 milles de beach walking en 20320…

Fou campió de Catalunya de 400 m llisos 1988 i establí el rècord català de 4 × 400 m 1986 amb els seus companys del FC Barcelona Benjamín González, Ángel Heras i Jesús Ariño Disputà aquesta darrera prova als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984

La darrera edició tingué lloc l’any 2000 Fou organitzat inicialment per l’OAR Igualada, i posteriorment pel CA Igualada La cursa femenina s’incorporà el 1965, quan el cros es reprengué després de vuit anys sense disputar-se En el palmarès destaquen, entre d’altres, Jesús Fernández, José Miguel Barolomé, José Pro i Jaime López Egea en categoria masculina, i Encarna Escudero, Carme Valero, Glòria Pallé i Rosa Pérez en categoria femenina

Competí pel Club Esportiu Universitari de Barcelona, i fou campió de Catalunya de 100 m llisos 1972, de 50 m en pista coberta 1975 i de llançament de javelina 1976 Establí els rècords catalans de 100 m 1971, 60 m en pista coberta 1973, decatló 1973 i 4 × 100 m en quatre ocasions, la darrera el 1973, que també fou rècord d’Espanya de clubs Fou quatre vegades internacional amb la selecció espanyola

Fou dos cops campió de Catalunya de 400 m 1984, 1987, dos cops de 4 × 100 m 1982, 1984 i quatre de 4 × 400 m 1978, 1982, 1983, 1984 Desenvolupà una llarga carrera de més de quinze anys a les files del Cornellà Atlètic, el FC Barcelona i el CG Barcelonès, que en la darrera etapa compaginà amb tasques d’entrenador Un cop retirat, fou entrenador del sector de velocitat al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat

Competí pel Club Esportiu Hispano Francès i l’Universitari, i practicà el salt de llargada i els llançaments de disc i javelina, però destacà sobretot en les proves de velocitat Fou campiona de Catalunya de 100 m i 200 m l’any 1961, i plusmarquista catalana d’ambdues distàncies També establí el rècord d’Espanya de 200 m 1961 i diverses plusmarques catalanes del relleu 4 × 100 m, la darrera amb una selecció de Barcelona 1962 Més endavant fou entrenadora, entre d’altres, del Centre Gimnàstic Barcelonès i a França

Competí amb el GEiEG i destacà en les proves combinades Es proclamà campiona de Catalunya de salt d’alçada 1988, 1991 i 200 m 1989 i establí els rècords catalans d’aquesta darrera prova 1989, amb l’equip del seu club, i d’heptatló 1992 En pista coberta, fou campiona d’Espanya de pentatló 1987, 1988, 1992 i salt d’alçada 1988, i establí dos rècords estatals 1987, 1988 i tres de catalans 1987, 1988, 1991 de la prova combinada Formà part de la selecció espanyola en tres ocasions Fou escollida millor atleta catalana l’any 1988 Es retirà el 1994

Es formà a Torredembarra, on resideix des del 1989 Despuntà com a juvenil en proclamar-se campió d’Espanya de cros i dels 3000 m 1996 en categoria júnior fou doble campió d’Espanya de cros 1997, 1998 i dels 1500 m i els 3000 m 1998, i en sub-23, establí el rècord d’Europa de cros 1999 i assolí els títols continentals d’aquesta especialitat i dels 5000 m 1999, 2001 En categoria absoluta fou campió d’Espanya dels 5000 m 2000 i de cros curt 2001 El 1999 disputà aquesta darrera prova i els 3000 m en els respectius Mundials Participà en els 5000 m dels Jocs Olímpics de Sydney 2000

S’inicià al Futbol Club Barcelona 1964 amb Gregorio Rojo i aconseguí el títol català de 3000 m obstacles 1970 El 1977 debutà en la marató com a integrant del combinat català que assolí el tercer lloc en la classificació per equips de la cursa disputada a Nova York Competí i collaborà en l’organització de la primera marató popular celebrada a Catalunya 1978 i, des del 1980, en la marató de Barcelona Fou doble campió de Catalunya de marató 1980, 1984 i sis vegades campió estatal de 100 km 1985-88, 1990, 1992 En la darrera distància assolí dos títols mundials 1987, 1988 i un subcampionat 1992…