Resultats de la cerca

Un dels millors fondistes del final del segle XX Fill d’un granger etíop amb pocs recursos, destacà internacionalment el 1992 en guanyar la medalla d’or en les proves de 10000 m i de 5000 m en el campionat del món júnior L’any següent, el 1993, als campionats del món absoluts de Stuttgart, guanyà la medalla d’or en 10000 m i la d’argent en 5000 m Repetí l’or als mundials del 1995 La seva fama s’estengué quan féu caure la millor marca mundial dels 5000 m el 1994, fins aquell moment en possessió, des del 1987, de Said Aouita Als Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996 guanyà la medalla d’…

En categoria júnior, fou medalla de bronze de 10 km marxa en els Mundials 1986 i participà en els Mundials i la Copa del Món 1987, prova que repetí el 1989 a l’Hospitalet de Llobregat Fou escollit tres vegades millor promesa de l’atletisme català 1986, 1987, 1988, però una lesió l’obligà a retirar-se, poc després de participar en els Jocs Olímpics de Seül 1988, a la prova dels 20 km

En atletisme, competí en les especialitats de decatló i triple salt Fou campió de Catalunya de decatló i campió d’Espanya de clubs amb el Club Natació Barcelona, on repetí el darrer títol com a entrenador En rugbi, jugà de tresquarts ala, primer a l’Universitari de Barcelona i després al CN Barcelona, i fou subcampió de Lliga i de Copa d’Espanya, i campió de la Copa Ibèrica Fou internacional per Espanya en els dos esports

Format al CA Sant Feliu de Llobregat, també ha competit pel Puma Sevilla, el Puma Chapín i el Futbol Club Barcelona Fou campió català júnior 1999 i promesa 2001, 2002, a més de campió estatal promesa 2002 en els 3000 m obstacles Marxà a entrenar-se a Madrid primer i a Sòria després i, el 2008, aconseguí la seva millor marca en la prova durant el Campionat d’Espanya, en què repetí la medalla de bronze de l’any anterior Disputà la mateixa prova en els Jocs Olímpics de Pequín 2008

Començà a practicar l’atletisme a quinze anys Guanyà la medalla d’or en 800, 1500 i 5000 m als Jocs Paralímpics de Seül 1988, on establí el rècord del món en 1500 i 5000 m Repetí les tres medalles al Campionat del Món 1990 i baté el rècord del món en 800 m 1991 Posteriorment guanyà la medalla de plata en 10000 m i la de bronze en 5000 m als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 Rebé la medalla de plata del Reial Orde del Mèrit Esportiu 2007

Dominà la prova del decatló durant els anys vuitanta i participà en quatre jocs olímpics Als Jocs Olímpics de Moscou aconseguí la medalla d’or, victòria que repetí als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 Fou dues vegades campió d’Europa Atenes, 1982 i Stuttgart, 1986 i una, campió mundial Hèlsinki 1983 Entre el 1980 i el 1984 aconseguí batre quatre vegades el rècord mundial establint una marca de 8847 punts Aquest rècord es mantingué fins el 1992, quan fou superat pel nord-americà Dan O'Brian, amb 8891 punts

Fou atleta de la UE Vic i del Futbol Club Barcelona Guanyà en tres ocasions la prova de 200 m del Campionat de Catalunya 1951-53 i en dues la de 100 m 1951, 1953, i fou subcampió en 100 m 1952 i tercer en 200 m 1954 En els Campionats d’Espanya guanyà la prova de relleus 4 × 100 m 1952 i fou subcampió el 1953 Formà part de la preselecció espanyola per als Jocs Olímpics del 1956 A partir del 1974 s’implicà amb l’Agrupació de Veterans de Catalunya L’any 1984 guanyà tres títols 100, 200 i 400 m en els Campionats d’Europa, repetí títol en els 400 m 1988 i guanyà la medalla de bronze…

És el cros més antic dels que es disputen a Catalunya El CA Saturn fou l’impulsor de la cursa Tingué categoria comarcal fins el 1960, regional des del 1961 i estatal el 1973, quan guanyà la cursa Mariano Haro, que repetí la temporada següent La cursa femenina s’incorporà el 1967 S’ha disputat en diferents circuits i acollí els campionats catalans de cros del 1976 i del 2005 L’atleta que l’ha guanyat més vegades és el vigatà Pere Casacuberta, que s’imposà en sis ocasions entre el 1986 i el 1994 José Miguel Bartolomé i Ramon Verdaguer el guanyaren tres vegades En l’àmbit femení, el…

Fou un dels pioners de la marxa atlètica a Catalunya, i el primer campió de Catalunya 1918 i d’Espanya 1919 Repetí els títols catalans sobre 3 km i 5 km 1920, 1923 i l’estatal de 5 km 1923 En els Jocs Olímpics d’Anvers 1920 es convertí en el primer atleta català que es classificà per a una final olímpica, la dels 10000 m marxa Entre el 1919 i el 1924 restà imbatut en les competicions estatals i posseí tots els rècords d’Espanya i de Catalunya en les curses que anaven des del quilòmetre fins als 20 km Ja retirat, feu d’entrenador, directiu i periodista Impulsà les seccions d’…

Desenvolupà tota la seva carrera al Reial Club Deportiu Espanyol L’any 1922 guanyà el Campionat de Catalunya de cros i fou tercer al Campionat d’Espanya i el 1924 millorà els rècords de Catalunya i d’Espanya dels 1500 m, 3000 m i 5000 m El 1925 aconseguí el segon títol català de cros, fou campió d’Espanya dels 800 m i superà el seu primer rècord català de la distància Repetí Campionat d’Espanya de 800 m 1926, 1927, 1928 i guanyà també el de 1500 m 1926, 1927 i el de 400 m 1928, a més del Campionat de Catalunya de 400 m i 800 m anteriors als Jocs d’Amsterdam 1928 Participà en els…