Resultats de la cerca

Especialista en la prova de 800 m, fou campiona de Catalunya tres vegades a l’aire lliure 1999, 2001, 2003 i una vegada en pista coberta 2002 També tingué el rècord català de 600 m 1999 Un cop retirada, fou entrenadora a Parets del Vallès

Subcampiona d’Europa de salt d’alçada el 1954, i campiona el 1958 i el 1962, fou campiona olímpica el 1960 i el 1964 Entre el 1951 i el 1961 augmentà el rècord mundial d’1,77 m a 1,91 m Retirada de la competició el 1967, del 1988 al 2005 presidí la Federació d’Atletisme de Romania

Fou campio-na de Catalunya de 400 m llisos en dues ocasions 1972, 1973 i establí el rècord català de 4 × 400 m 1973 amb una selecció de Barcelona Guanyà la cursa Jean Bouin 1973 i, abans de retirar-se, fou seleccionada per Espanya per a una Copa del Món de marxa atlètica Un cop retirada, es dedicà a entrenar

Membre de la Joventut Atlètica Sabadell, fou campiona d’Espanya júnior 1977 de cros El mateix any, disputà el Campionat del Món absolut de l’especialitat i es proclamà campiona de Catalunya individual i per equips També guanyà els títols catalans de 3000 m 1976, 1978, 1979 i 1500 m 1980, i establí el rècord català de 4 × 800 m 1976 amb una selecció de Barcelona Un cop retirada, exercí d’entrenadora al Club d’Atletisme Malgrat des del 2008

Al final dels anys setanta s’establí a Catalunya Fou campió d’Espanya de decatló 1977 i salt d’alçada, cinc vegades a l’aire lliure 1977, 1978, 1980, 1982, 1984 i quatre en pista coberta 1978, 1979, 1982, 1988 Va superar tres vegades el rècord estatal Disputà els Jocs Olímpics de Moscou 1980 Després de la seva retirada fou entrenador, entre d’altres, d’A Corgos, C Sala i C Paredes, i responsable de salts de la Federació Catalana d’Atletisme

Es formà a les files del CA Lleida-UdL Fou campiona d’Espanya júnior dels 400 m 2005 La temporada 2006-07 fitxà pel Futbol Club Barcelona En categoria absoluta, assolí el títol de campiona de Catalunya de 400 m 2009 i el d’Espanya 2010 en pista coberta en establir una nova plusmarca catalana Amb l’equip del Barça també acredità un rècord català en relleus 4 × 400 m 2009 Una llarga lesió provocà la seva retirada prematura 2013

Especialista en proves de velocitat, guanyà la medalla d’or en 200 m llisos als campionats del món de l’Associació Internacional de Federacions d’Atletisme IAAF en categoria inferior als 18 anys l’any 2002 i, l’any 2003 en categoria júnior L’any següent es professionalitzà, però les dues temporades següents les lesions l’impediren accedir als primers llocs de les principals competicions Recuperat el 2007, la seva progressió malgrat la lesió de l’any 2010 que el mantingué apartat de la competició uns mesoso l’ha convertit en un dels més grans velocistes de la història, i fou el primer atleta …

Fou la gran dominadora del triple salt espanyol en la dècada de 1990 El 2001 fitxà per l’Agrupació Atlètica Catalunya, amb la qual competí fins a la seva retirada el 2003 En aquest període fou doble campiona catalana de salt de llargada i triple salt a l’aire lliure 2001, 2002, i de llargada 2001 i triple 2001, 2002 en pista coberta També establí diverses vegades el rècord català de triple salt 2001, tant a l’aire lliure com en pista coberta Amb la selecció espanyola, disputà els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, tres Campionats del Món 1993, 1995, 1999 i un d’Europa 1994 a l’aire…

S’inicià al Centre Gimnàstic Barcelonès, on desenvolupà la seva carrera excepte un darrer any al Club Atlètic Vic Fou quatre cops campiona d’Espanya de salt de llargada a l’aire lliure 1980, 1981, 1982, 1984 i tres en pista coberta 1980, 1982, 1984 En els Campionats de Catalunya a l’aire lliure fou tres cops campiona de llargada i una de 100 m tanques, i en els de pista coberta, un cop de salt de llargada, un de salt d’alçada i un de 60 m tanques Fou la primera catalana que superà els 6 m en salt de llargada i establí set cops el rècord de Catalunya entre el 1977 i el 1982 Ja retirada…

Especialitzat en curses de mig fons, des del 1990 residí a Dinamarca, país que representà en les competicions internacionals des d’aquest any i on es nacionalitzà el 1998 El 1995 fou campió del món dels 800 a Goteborg, i el 1997 a París En aquesta distància, baté el seu propi rècord mundial el mateix any cinc vegades dues en pista coberta i tres a l’aire lliure Tot i que la malaltia i les lesions s’interposaren en la seva carrera, fou també campió del món dels 800 m a Sevilla 1999, el 2000 baté dos cops el rècord mundial dels 1000 metres en pista coberta, i en 800 guanyà l’argent en la…