Resultats de la cerca

Als Jocs Olímpics de Mèxic 1968 saltà 8,90 m 55 cm més que el rècord mundial precedent Posteriorment ja no pogué acostar-se més a aquella marca excepcional i el 1973 passà al rugbi professional

Membre de la nissaga Consegal, es formà al Centre Gimnàstic Barcelonès i també competí amb el Futbol Club Barcelona, el Club de Natació Montjuïc i el Club Atletisme Valls d’Andorra Fou campió de Catalunya juvenil i campió d’Espanya juvenil i jú-nior 1981-83 i participà en el Campionat d’Europa júnior En categoria sènior aconseguí la medalla de bronze al Campionat d’Espanya 1984 També fou campió de Catalunya 1987 Saltà 5,36 m el 1990, la seva millor marca personal

Format en el Centre Atlètic Laietània 1995-99, també formà part del València TM 2000 i el Puma Chapín de Jerez 2001-03 Fou campió d’Espanya juvenil 1998 i júnior 2000 En categoria absoluta, assolí dos títols catalans en pista coberta 2002, 2003 i disputà els Campionats Iberoamericans 2002

Nascut en un barri marginal de Jacksonville, a 20 anys ja era el millor velocista dels EUA, i en els Jocs Olímpics de Tòquio del 1964 guanyà dues medalles d’or –en els 100 m llisos amb un temps de 10,5 segons que representà un rècord del món, encara sobre pista de cendra i en la prova dels 4 × 100 m lliures amb l’equip nord-americà– Després dels Jocs fitxà per l’equip de futbol americà Dallas Cowboys, on jugà com a receptor entre el 1965 i el 1974 i es convertí en una celebritat als EUA El 1972 es proclamà campió de la Superbowl Un cop retirat, tingué problemes amb l’alcohol i les drogues…

Dedicada a l’exmarxador diverses vegades campió d’Espanya i de Catalunya i periodista Guerau Garcia, se’n disputaren onze edicions Impulsat per la Fundació Guerau Garcia, la primera edició es disputà al passeig dels Tillers del parc de la Ciutadella de Barcelona Les set primeres edicions es disputaren a Barcelona i el 1999 es traslladà a Calella, on se’n disputaren tres edicions, fins el 2001 Entre el 2002 i el 2004 la prova no se celebrà, però reaparegué el 2005 a Lloret de Mar, per desaparèixer definitivament Entre els vencedors hi ha Valentí Massana, guanyador de la primera edició, Eugeni…

Nascuda d’una idea del marxador local Josep Vinuesa, fou portada a la pràctica pel Club de Marxa Mare Nostrum i sota l’organització d’Albert Galín A partir del 1975 es feu càrrec de l’organització l’Ajuntament de l’Hospitalet, i recorregué diferents escenaris El més habitual fou l’avinguda de Josep Tarradellas L’any 1984 coincidí amb el Campionat de Catalunya, que guanyaren Jordi Llopart 30 km i Teresa Palacio 10 km, i l’any 1989, amb la Copa del Món de marxa, en la qual l’equip espanyol fou quart en homes i setè en dones, destacà l’onzè lloc de Daniel Plaza 20 km i el setzè de…

Fou introduïda en els Jocs Olímpics del 1896, tot i que la distància moderna de les maratons s’establí en els Jocs Olímpics de Londres del 1908 i representa la distància des del castell reial de Windsor fins a l’estadi de White City El nom fa allusió a la cursa que, segons la tradició, feu un soldat atenès fins a Atenes —que caigué mort immediatament després d’haver acomplert la seva missió— per a anunciar la victòria sobre l’exèrcit persa en la batalla que havia tingut lloc a Marató A Catalunya, el 30 de gener de 1910 se celebrà la primera marató de l’Estat espanyol Tingué lloc al velòdrom…

Fundat el 1944 i centrat especialment en la natació i el waterpolo, nasqué amb l’objectiu d’ensenyar a nedar als veïns del barri del Poble-sec i del Raval Feu la tasca que fins llavors havien desenvolupat el desaparegut Club Mare Nostrum i el Club Esportiu Mediterrani, que s’havia traslladat al barri de Sants Inicialment, per falta de piscina pròpia, s’entrenava a la piscina municipal de Montjuïc Fou el pioner de tot l’Estat en l’organització de cursets de natació infantil amb caràcter municipal, iniciats l’any 1948 El 1959 l’Ajuntament de Barcelona cedí al club una part de la platja del…

Per bé que les activitats pedestres tradicionals existiren a Europa durant la baixa edat mitjana, relacionades amb celebracions festives locals i desafiaments dineraris entre corredors, la institucionalització moderna de l’atletisme es produí a les illes Britàniques a mitjan segle XIX A partir de la segona meitat del vuit-cents, l’atletisme esdevingué una disciplina esportiva subjecta a regles controlades per organismes federatius Les primeres normes i competicions atlètiques de caràcter modern tingueren lloc a Anglaterra entre el 1850 i el 1860 amb l’organització de curses i concursos de…