Resultats de la cerca

Campió olímpic Mèxic, 1968 del salt d’alçada 2,24 m amb una nova tècnica anomenada, posteriorment, fosbury flop o salt Fosbury , que consisteix a superar el llistó en posició dorsal

Especialista del salt d’alçada, el 1963 en situà el rècord mundial en 2,28 m Fou campió olímpic a Tòquio 1964, però el 1965 sofrí una fractura greu que l’apartà de les competicions Posteriorment tornà a superar els 2 m

Millorà el rècord mundial de salt de llargada, establert per Jesse Owens , en aconseguir 8,21 m 1960 Posteriorment, tornà a superar-lo en dues ocasions, i el deixà en 8,28 m 1961 i 8,35 m 1965 Participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960, Tòquio 1964 i Ciutat de Mèxic 1968

Especialista en salt d’alçada estil ventral, ocupà el setè lloc 1,85 m en els Jocs Olímpics de Munic 1972 El 1976 obtingué el títol olímpic a Montreal 1,93 m El 1977 aconseguí superar els 2 m i es retirà el 1980 després de quedar quarta als Jocs Olímpics de Moscou

Al final dels anys setanta s’establí a Catalunya Fou campió d’Espanya de decatló 1977 i salt d’alçada, cinc vegades a l’aire lliure 1977, 1978, 1980, 1982, 1984 i quatre en pista coberta 1978, 1979, 1982, 1988 Va superar tres vegades el rècord estatal Disputà els Jocs Olímpics de Moscou 1980 Després de la seva retirada fou entrenador, entre d’altres, d’A Corgos, C Sala i C Paredes, i responsable de salts de la Federació Catalana d’Atletisme