Resultats de la cerca

Campió de marató als Jocs Olímpics de Roma 1960 i de Tòquio 1964

Especialista en 100 i 200 metres llisos, 4 × 100 i salt de longitud, ha assolit rècords mundials en les tres primeres d’aquestes proves Participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, Seül 1988, Barcelona 1992 i Atlanta 1996, com també en nombroses competicions internacionals El seu palmarès consta de nou medalles d’or olímpiques 100 m llisos el 1984 i el 1988 200 m llisos el 1984 i el 1988 4 × 100 el 1984 i el 1992 salt de llargada el 1984, el 1988, el 1992 i el 1996 i als campionats del món d’atletisme de Hèlsinki el 1983 100 m llisos 4 × 100 i salt de llargada de Roma el 1987 100 m…

Únic guanyador de 4 medalles d’or en quatre jocs olímpics consecutius del 1956 al 1968 És el discòbol més famós de la història baté quatre vegades el rècord del món i guanyà la medalla d’or de Tòquio 1964

Especialista del salt d’alçada, el 1963 en situà el rècord mundial en 2,28 m Fou campió olímpic a Tòquio 1964, però el 1965 sofrí una fractura greu que l’apartà de les competicions Posteriorment tornà a superar els 2 m

Millorà el rècord mundial de salt de llargada, establert per Jesse Owens , en aconseguir 8,21 m 1960 Posteriorment, tornà a superar-lo en dues ocasions, i el deixà en 8,28 m 1961 i 8,35 m 1965 Participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960, Tòquio 1964 i Ciutat de Mèxic 1968

Format al club Arenas de Zaragoza, el 1962 fitxà pel Reus Ploms, amb el qual es proclamà campió de Catalunya de gran fons 30 km i campió d’Espanya de marató 1963 Disputà els Jocs Mediterranis 1963 i cinc edicions del Cros de les Nacions 1963-68 amb la selecció espanyola Estigué preseleccionat per als Jocs Olímpics de Tòquio 1964 Es retirà el 1969

Plusmarquista mundial de salt d’alçada 2,45 m, fou campió olímpic a Barcelona 1992, campió del món a Stuttgart 1993, segon al Mundial de Tòquio 1991 i segon al de Göteborg 1995 El 1993 rebé el premi Príncipe de Asturias, i el 1994, el premi de la Comunitat Iberoamericana d’Esports Als Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996 patí una lesió que l’obligà a retirar-se de la competició

Fou el millor especialista de fons del decenni 1960-70, tot i aconseguir només una medalla de bronze als Jocs Olímpics de Tòquio en els 10000 m 1964, i destacà sobretot en aquesta distància, els 5000 m, les 3 milles i les 6 milles Es retirà de les competicions el 1970, havent aconseguit 18 rècords mundials Entre altres distincions, el 1966 fou nomenat membre de l’orde de l’Imperi Britànic MBE

Campió d’Europa a Stuttgart 1986 en la prova de salt amb perxa, campió del món a Hèlsinki 1983, Roma 1987 i Tòquio 1991 i medalla d’or olímpica a Seül 1988 Ha batut en 16 ocasions el rècord del món en pistes a l’aire lliure, entre els anys 1984 i 1992, i ha deixat la marca en 6 m i 13 cm En pistes cobertes també l’ha batut 16 vegades amb una marca final de 6 m i 13 cm Màxim favorit per guanyar la medalla d’or en els Jocs Olímpics de Barcelona, no aconseguí la classificació final

Desenvolupà part de la seva trajectòria atlètica a Catalunya 1963-67, com a membre del Futbol Club Barcelona i del Reial Club Deportiu Espanyol Durant aquests anys guanyà en dues ocasions el Campionat d’Espanya de cros 1964, 1965 i el Campionat d’Espanya dels 10000 m 1966 També guanyà en quatre ocasions el títol català de cros 1963, 1964, 1966, 1967, dues el dels 5000 m 1964,1966 i dues més el dels 10000 m 1965, 1966 Disputà quatre edicions del Cros de les Nacions com a atleta català i guanyà l’edició del 1964 Participà en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 Abandonà Catalunya el…