Resultats de la cerca

Prop hi ha el el santuari de Sant Antoni de la Grella

Esmentada ja el 1101, el 1321 era encara independent L’antiga església parroquial destaca pel seu romànic dels segles XI i XII D’una sola nau, l’absis semicircular presenta arcuacions llombardes L’antic presbiteri estava presidit per un retaule gòtic dels germans Vergós , avui dia conservat al Museu Diocesà de Barcelona, amb escenes de la vida i el martiri de les santes Justa i Rufina Al segle XVIII s’hi afegí una capella lateral, dedicada a la Mare de Déu del Roser

Vinculat a la Unió Excursionista de Catalunya de Girona, el 1982, el director de l’estació d’esquí de Núria li proposà formar part d’un grup de bombers per a rescats de muntanya i participar en una expedició a l’Himàlaia, l’ascensió amb esquís al Kedar Dome 6800 m Posteriorment feu expedicions a l’Istor-o-Nal 1986, el Broad Peak 1988, el Makalu 1991, on assolí el cim, el Nanga Parbat 1993, el Shisha Pangma 1995, el Ganesh I 2000, el Chogolisa 2006 i el Rakaposhi 2008, entre d’altres En la darrera, després de renunciar al cim, obrí la via Guilleries al cim verge del Neyzah Peak Fou soci…

Soci del Club Excursionista de Gràcia 1966, l’any 1979 participà en la fundació de l’Espeleo Club de Gràcia Ha dut a terme nombroses expedicions espeleològiques a Catalunya i arreu d’Europa L’any 1972 participà en les primeres expedicions al sistema Arañonera, a la serra de Tendeñera, on realitzà nombroses campanyes posteriorment Participà també en el descobriment de la cova Meravelles de Benifallet Ha publicat articles en la revista Exploracions de l’Espeleo Club de Gràcia En alpinisme ha pujat l’Aconcagua i el Kilimanjaro, i en esquí de muntanya dugué a terme, entre d’altres, l’alta ruta de…

A bord d’un vaixell Ten-Ten construït per ell mateix, el 1976 es convertí en el navegant a vela dels temps moderns que ha arribat a la màxima latitud nord, en una expedició que tenia com a objectiu l’escalada d’unes muntanyes del nord de Grenlàndia només accessibles per mar

Jugà al CB Aismalíbar de la seva població natal fins el 1964 i competí diverses temporades a la Lliga El 1964 s’incorporà al CB Ripollet, on feu tasques de jugador entrenador i arribà a disputar dues promocions d’ascens a la primera divisió La temporada 1967-68 fitxà pel CD Manresa, amb el qual assolí l’ascens a la primera divisió estatal Retornà aleshores al CB Ripollet com a jugador entrenador, i la temporada següent exercí ja només de tècnic Posteriorment entrenà el CB Santa Coloma, el Ripollet 1984-90 i les categories inferiors del CB Elvira Cuyàs, fins el 2012 Fou internacional absolut…

Fou fundat l’any 1966 per la fusió de l’Antorcha i el Sícoris de Lleida, amb l’objectiu de formar una entitat de qualitat que tingués aspiracions d’ascens a primera divisió La primera temporada es classificà per disputar la fase d’ascens, però no aconseguí l’objectiu final La temporada 1969-70 perdé la categoria i la falta de suport econòmic provocà que es desfés la fusió i l’Antorcha i el Sícoris tornessin a competir de manera independent

L’any 2012 celebrà la seva edició número trenta-sis El disputen els equips de les comarques gironines i serveix per a obrir la temporada És un homenatge a Mateu Pell, una de les persones que més va treballar pel desenvolupament del bàsquet a Girona durant la segona meitat del segle XX

Fou fundat el 1982, fruit de la fusió de diverses entitats del municipi –el CB Masnou, el CB Ocata i l’Olímpia–, recollint la tradició iniciada els anys quaranta del segle XX pel CD Masnou i per un equip del Frente de Juventudes, que els anys cinquanta fou rellevat pel Casino del Masnou i, finalment, els anys seixanta, pel CB Masnou Destacà l’equip sènior femení, que l’any 1984, després de la desaparició del Comansi, incorporà bona part de la seva plantilla i jugà a la màxima categoria estatal durant sis temporades Aconseguí una Lliga 1990, una Copa de la Reina 1985 i tres Lligues Catalanes…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del CADE des del 1983 Participà en l’obertura de la via dels Catalans al Huascarán Nord 1983, juntament amb Carles Vallès i Joan Tomàs, i de la via Estel Impossible del Bhagirathi III 1984, amb Joan Tomàs, Joan Carles Aldeguer i Sergi Martínez, i formà part de l’expedició EPSON a l’Everest 1988 Ha realitzat un gran nombre d’escalades de dificultat, algunes de les quals primeres absolutes, a Montserrat, Vilanova de Meià, el Pedraforca, els Pirineus i els Alps