Resultats de la cerca

Nasqué a redós de la parròquia dels Dolors del barri de Sants, pels volts del 1935 Des del 1939 participà en les competicions de les Joventuts d’Acció Catòlica Espanyola, on assoliren més d’un campionat de Lliga i també la Copa JACE L’any 1946 s’inscrigué en les competicions de la federació catalana i la primera temporada disputà la final de la Copa Hernán de la seva categoria La temporada 1956-57 disputà una fase d’ascens a la primera divisió catalana A l’inici dels seixanta el primer equip abandonà la competició federada una temporada L’aparició del minibàsquet fou clau en la…

Fou fundat l’any 1946 davant les dificultats de l’equip femení de la Unió Esportiva de Sants per a continuar competint en l’àmbit federatiu i s’incorporà a les competicions d’Educación y Descanso Prengué el nom d’una empresa del mateix barri que es dedicava al vidre, amb la qual estava relacionada una de les seves jugadores més importants, Pura García Posteriorment prengué el nom de GD García Sasot i desaparegué l’any 1964 Fou campió d’Espanya i de Catalunya la temporada 1953

Fundat el 1930, fou impulsat per un grup d’alumnes de l’Institut Montserrat Nasqué com una agrupació escolar La secció de bàsquet, anomenada Renaixement Basket Ball, fou una de les fundadores de l’Agrupació de Basketball de Catalunya Des del 1933 disputà tots els campionats organitzats per l’Agrupació i guanyà el títol del 1936 El 1939 prengué el nom actual tot i que popularment fou més conegut com BIM El 1941 i el 1942 organitzà el torneig Competición de Ases El 1942 ascendí a la màxima categoria del Campionat de Catalunya i la temporada 1947-48 participà per primera vegada en el Campionat d…

Començà a jugar el 1939 en l’equip de la parròquia dels Dolors del barri de Sants a Barcelona, que el 1946 passà a competir sota el nom de JAC Sants Passà per totes les categories del club fins que es retirà el 1958 Des de llavors i fins ben entrat el segle XXI continuà lligat al club com a entrenador i com a directiu La Federació Catalana de Bàsquetbol li concedí la medalla de plata al mèrit esportiu 1975 i rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997 Fou nomenat Històric del Bàsquet Català 2007

Conegut popularment com el Tigre de Sants , s’inicià al collegi dels Maristes de Sants Completà la seva formació al FC Barcelona, amb el qual debutà en la màxima categoria el 1990 Jugà al Barça en dues etapes 1990-93 i 1996-99 i guanyà dues Lligues ACB 1997, 1999, dues Copes del Rei 1991, 1999 i una Copa Korac 1999 També jugà al Bàsquet Manresa 1993-96, amb el qual aconseguí una Copa del Rei 1996 el Baskonia 1999-2000 el Pau Orthez francès 2000-02, amb el qual guanyà la Lliga i la Copa la darrera temporada i fou escollit el millor jugador del campionat l’Unicaja de…

De formació autodidacta, desenvolupà la seva carrera entre els anys cinquanta i setanta Mantingué contacte per mitjà del correu amb diferents entrenadors i universitats americans Dirigí els equips del JAC Sants, CD Guzzi, Grup Esportiu SEAT i RCD Espanyol, entre d’altres

Pioner del basquetbol a Catalunya S’inicià a la Unió Esportiva de Sants, d’on passà al Club Esportiu Laietà i, posteriorment, al Futbol Club Barcelona Formà part de la primera selecció catalana, que s’enfrontà a l’Hindú Club de Buenos Aires, l’Ambrosiana de Milà i el Foyer Alsacien Mulhouse Amb la selecció espanyola, guanyà la medalla de plata en el Campionat d’Europa 1935

Fou un dels pioners en la pràctica del bàsquet i jugà a la UE de Sants de Barcelona En acabar els estudis tornà a Valls, on organitzà, juntament amb alguns companys, la Penya Els Ben Forjats, primer club de bàsquet de la població Hi jugà fins el 1936, en les competicions locals i comarcals que s’organitzaven a Tarragona L’any 1996 fou nomenat Històric del Bàsquet Català

Fou un dels pioners del basquetbol, que s’inicià a la Unió Esportiva de Sants l’any 1926 i jugà posteriorment al Futbol Club Barcelona i a la Penya Coratge Entre el 1939 i el 1953 jugà al BIM i, posteriorment, al Montclar, a les competicions de l’obra social Educación y Descanso El 1949 rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació espanyola per ser el jugador més gran en actiu Posteriorment va rebre la medalla d’or i brillants de la mateixa federació

Es formà a l’Hispano Francès i al Centre Catòlic de Sants Jugà amb el Club Esportiu Laietà, a segona divisió, el Futbol Club Barcelona, l’Orillo Verde 1959-62 i el Picadero Jockey Club 1962-68, amb el qual assolí una Copa del Generalísimo Internacional en dues ocasions amb la selecció espanyola, destacà pel seu característic tir en ganxo Després de la seva retirada exercí un temps d’entrenador en equips com el Club Bàsquet Ripollet, el Club Bàsquet l’Hospitalet i el Club Natació Sabadell