Resultats de la cerca

Net potser de Tomàs Vicent Sanxis Fou aprenent d’Ignasi Vergara 1758 i alumne de Sant Carles, d’on després fou acadèmic El 1779 optà, sense èxit, al nomenament d’acadèmic de mèrit de San Fernando amb el relleu Minerva i la Prudència encaminant la joventut al temple de la Immortalitat , obra que tanmateix l’acadèmia li acceptà Es dedicà a l’ensenyament a Sant Carles i a l’obra de retaules en talla de fusta Morí essent tinent director honorari de Sant Carles

Format a les classes de l’Escola de Dibuix de la Junta de Comerç, hi guanyà diversos premis de dibuix, gravat i escultura 1800-04 Fou pensionat per a anar a Madrid a perfeccionar estudis 1803 El mateix 1805 guanyà medalla d’or a l’Academia de San Fernando El 1808 no acceptà el règim intrús napoleònic i la seva carrera s’estroncà Acadèmic de mèrit de San Fernando 1814, fou director d’estudis de l’acadèmia el 1815 Féu medalles del duc d’Alburquerque, dels setges de Girona i Saragossa, del triomf de Vitoria, del duc de Ciudad Rodrigo, del retorn de Ferran VII i del papa Fou acadèmic de Sant…

Format a Llotja 1795-1802, hi féu les nereides de la font de Neptú del pati 1802 El 1802 la Junta de Comerç li concedí una pensió per a anar a Roma, on s’installà definitivament Amb la invasió francesa li fou oferta una càtedra a Llotja, càrrec que no acceptà El 1816 esdevingué soci de mèrit de l’Accademia di San Luca de Roma, de la qual esdevingué vicepresident 1836 i president 1837-40, l’únic no italià —juntament amb Thorwaldsen— en tot el s XIX Fou director dels pensionats espanyols a Roma 1830-55, cavaller, comte palatí, acadèmic de Florència i de San Fernando i escultor honorari de…

Fill d’un sabater, treballà quatre anys a Mataró com a aprenent al taller d’escultura de Salvador Gurri i Coromines Es traslladà a Barcelona, on treballà a la Duana Nova amb Pere Pau Muntanya i Placeta que l’introduí a l’escola de Llotja, d’on fou expulsat a causa del seu temperament La Junta de Comerç el pensionà per a estudiar a Roma 1796 esperant la confirmació de la pensió, tallà en fusta diverses imatges segons el gust barroc, com el Sant Bru per a la Cartoixa de Montalegre, el Sant Vicenç de Paül i el Sant Jaume per a les esglésies de Sant Josep i de l’hospital de Mataró…

La seva família —era nebot d’un ferrer— es traslladà a Barcelona per motius econòmics 1888 Aviat s’interessà per l’art freqüentà el taller d’Eusebi Arnau i l’escola de Llotja, on fou deixeble de Venanci Vallmitjana 1900 Assistí a Els Quatre Gats i participà de l’estètica modernista Anà, amb una borsa de viatge, a París 1903, on retrobà Picasso, conegué Max Jacob i s’interessà per l’escultura de Rodin De nou a Barcelona, exposà a can Parés 1904 i acceptà una colla d’encàrrecs d’escultura ornamental al Teatre Principal de Terrassa i, a Barcelona, l’Hospital de Sant Pau, l’interior del Palau de…

A Florència entrà al taller d’A Verrocchio 1469, on aviat excellí amb la seva participació quasi total en el Baptisme de Crist i en L’Anunciació 1474 ambdues a la Galleria degli Uffizi, Florència Des del 1478 treballà en importants encàrrecs Retrat de Ginebra dei Benci 1478-79 National Gallery, Washington, Adoració dels reis, inacabat 1481 Galleria degli Uffizi, Sant Jeroni 1482 Pinacoteca Vaticana, Roma, obres on Leonardo plasmà els seus estudis sobre els efectes de llum i manifestà una tendència vers les fantasies nòrdiques mitjançant una invenció seva el sfumato o fusió de la llum i l’…

La superfície de la pista pot ser de ciment, terra batuda, gespa, moqueta o material sintètic El joc consisteix a colpejar la pilota amb una raqueta per fer-la passar pel damunt de la xarxa i que boti en la pista de l’oponent, de manera que l’adversari no la pugui tornar El mot prové del francès tenez , imperatiu del verb tenir , que s’usava quan un jugador servia la pilota ‘tingueu’ Les mides de la pista varien si es juguen partits individuals 23,77 m × 8,23 m o bé per parelles o dobles l’amplada s’augmenta als 10,97 m La xarxa s’eleva fins a 1,07 m però al centre de la pista…