Resultats de la cerca

Jugador del Reial Club de Tennis Barcelona, s’entrena habitualment a l’Escola de Tennis Mataró Ha estat campió de 6 torneigs de l’ITF Challenger i finalista dels torneigs ATP de Casablanca 2012, São Paulo 2017, Montecarlo 2017, Quito 2018, Kitzbühel 2019 i Córdoba, Argentina 2021, i en dobles, fent parella amb l’argentí Carlos Berlocq, a Båstad Suècia el 2013 El 2016 guanyà el seu primer títol individual ATP al torneig de Båstad també es proclamà campió de Catalunya A l’abril del 2017 arribà a ocupar la posició 19 en el rànquing de l’ATP, la seva millor classificació Repetí victòria als…

Començà a jugar al Club Serramar de Sant Carles de la Ràpita i continuà al Reus Monterols Fou campió d’Espanya júnior 1997 i passà al professionalisme el 1999, a les files del Reial Club de Tennis Barcelona Guanyà sis torneigs individuals de l’ATP Amersfoort 2008, Estoril 2009, 2010, Bucarest 2009, Stuttgart 2010 i Niça 2013, i dos en dobles Casablanca, amb Santiago Ventura 2008 i Doha, Guillermo García-López 2010 Entre el 2010 i el 2011 ocupà el lloc 22è del rànquing mundial A l'abril del 2017 anuncià la seva retirada de la competició

Es proclamà campió de Catalunya individual 1964 i dues vegades campió d’Espanya en la categoria de dobles mixtos fent parella amb Ana Maria Estalella 1964, 1966 Guanyà dues vegades el campionat social del Reial Club de Tennis Barcelona en categoria absoluta individual 1962, 1971 Abandonà l’alta competició i exercí com a president del Comitè de Classificació de la Reial Federació Espanyola de Tennis

Jugador del Club Tennis Barcino, fou campió de Catalunya en dobles 1981, amb F Ferrer i individual de segona categoria 1980 Amb el Barcino fou campió d’Europa per equips en tres ocasions 1983, 1984, 1985 Guanyà tres títols de la categoria ATP Challenger en individual i dos en dobles Fou jugador de l’equip espanyol de la Copa Davis Arribà a ocupar la posició 52 en el rànquing de l’ATP en individual 1987 i la 36 en dobles 1987 Ha estat entrenador de jugadors professionals, entre els quals hi ha Carles Moyà

Jugador del Club Tennis Barcino, amb el qual es proclamà campió d’Europa de clubs 2000 Assolí diversos títols en les categories challenger i future, i guanyà un torneig de l’ATP en individual Hamburg, 2001 i un altre en dobles Umag, 2000 juntament amb Àlex López Morón L’any 2007 fou subcampió d’Espanya individual Abandonà la pràctica professional del tennis el 2009 i es dedicà a entrenar Fundà, junt amb Germán Puentes, l’Ad In Portas-Puentes Tennis Academy de l’Hospitalet de Llobregat

Treballà per a la Reial Federació Espanyola de Tennis com a professor del seu centre de tecnificació 1975-84 i fou capità de diferents equips espanyols juvenils Posteriorment fou delegat de tots els equips que participaren en els Jocs Olímpics en l’etapa 1984-2004, i dels de Copa Davis i la Copa Federació entre el 1998 i el 2010 Dins la mateixa federació ocupà el càrrec de director esportiu 1985-2005 i de la seva àrea de docència, i entre el 2005 i el 2010 en fou director general Igualment, fou membre de la comissió d’entrenadors de la Federació Internacional de Tennis i és coordinador tècnic…

S’inicià al Club Tennis Barcino Fou campió de Catalunya absolut en dues ocasions 1976, 1977 i subcampió en unes altres tres 1971, 1975, 1979 Formà part de l’equip espanyol de la Copa Galea i disputà la Copa de les Nacions 1976 i els Jocs Mediterranis

Jugador del Reial Club Tennis Barcelona, destacà en categoria juvenil guanyant el Campionat de Catalunya individual 1955 i el de dobles amb Andreu Gimeno i Josep Lluís Arilla respectivament 1954, 1955 Guanyà el títol júnior de Roland Garros 1957 També fou campió d’Espanya en dobles juntament amb Gimeno entre el 1955 i el 1958 Guanyà el Campionat de Catalunya individual en dues ocasions 1960, 1961 i també en dobles 1957, amb A Gimeno, i 1961, amb JLl Arilla Participà en algunes edicions de torneigs del Grand Slam Jugà la Copa Davis amb la selecció espanyola en vuit ocasions entre el 1958 i el…

S’inicià al Club Tennis Urgell i el 1989 fou campió d’Espanya en categoria infantil El 1992 fitxà pel Reial Club de Tennis Barcelona Debutà com a professional el 1995 El mateix any guanyà el seu primer torneig de l’ATP, a Kitzbühel El 1996 aconseguí tres títols Gstaad, San Marino i Bournemouth L’any 1997 s’imposà als torneigs de Marbella i Comte de Godó de Barcelona El 1998 guanyà dos torneigs, Hamburg i Kitzbühel, i l’any següent tornà a imposar-se a Kitzbühel i a Gstaad i vencé en el torneig d’Estoril Fent parella amb Àlex Corretja i Verdegay , guanyà la medalla de bronze als Jocs Olímpics…

Jugador del Club Tennis Barcino, el seu principal entrenador fou W Pato Álvarez Fou finalista en dos tornejos de l’ATP en individual Gstaad i Ciutat de Mèxic, ambdós l’any 2008 En el rànquing de l’ATP arribà a ocupar la posició 47a en individual 1997