Resultats de la cerca

Vinculat al Club Natació Banyoles, fou subcampió del món juvenil 1985 En categoria absoluta, es proclamà campió d’Espanya en esquif 1986, 1988, 1989, doble scull 1987, 1989, quatre amb timoner 1988, 1991, vuit amb timoner 1990, 1991 i dos sense timoner 1990 Disputà la prova de vuit amb timoner en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Vinculat al Club Natació Banyoles, fou triple campió d’Espanya 1974, 1975, 1976 en quatre i vuit amb timoner

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, guanyà el Campionat de Catalunya d’outrigger de vuit 1946

S’inicià com a porter el 1932 en el tercer equip del Luna i després passà a l’Skating Club Catalunya, mentre compaginava l’hoquei amb el futbol Posteriorment, jugà a l’equip Piscines i Esports, passada la Guerra Civil s’incorporà a la Unió, a continuació al Pàtria, del qual fou president, i també arribà a jugar al segon equip del FC Barcelona Entre el 1941 i el 1948 compaginà la tasca de jugador amb la d’àrbitre Després passà als despatxos i durant els anys cinquanta presidí el comitè d’àrbitres de la Federació Catalana de Patinatge, de la qual fou vicepresident en la dècada de 1960

Format en el FC Barcelona, jugà al primer equip 1968-73 i guanyà la primera Copa d’Europa de l’entitat 1973 i una Copa d’Espanya 1972 Després marxà una temporada al Femsa de Madrid, a la primera divisió, i una altra al Sabadell, a la divisió d’honor Finalitzà la carrera esportiva al Sentmenat 1975-80, on es retirà després de ser subcampió de la Recopa d’Europa 1980

Fundat el 1955, la temporada 1979-80 es proclamà campió de la primera divisió estatal i pujà a la divisió d’honor masculina, en la qual es mantingué durant onze temporades consecutives La temporada 1988-89 disputà la Copa de la CERS, màxima fita del club vallesà Del seu planter sorgí Joan Ramon Bordas, que fou internacional amb la selecció espanyola absoluta

Fou membre del Reial Club Marítim de Barcelona i aconseguí cinc Campionats d’Espanya i cinc de Catalunya 1923-27, participant en outriggers de quatre i de vuit amb timoner També disputà els Jocs Olímpics de París 1924 i diverses regates internacionals

Format al Club Nàutic Amposta, fou sis cops campió d’Espanya en categories inferiors, assolí la medalla de bronze en quatre sense timoner al Mundial juvenil 1995 i es proclamà campió del món sub-23 en dos sense timoner, juntament amb Tommy Llambrich 1999 En la categoria absoluta, fou quatre cops campió d’Espanya en dos sense timoner 2002, en quatre sense timoner 2002, 2005 i en quatre amb timoner 2004 Amb la selecció espanyola disputà els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 –en quatre sense timoner – i quatre Campionats del Món Un cop retirat, exercí com a entrenador al Club Nàutic Amposta, fou…

Jugà amb el Maricel Sporting Club i la Unió Universitària, equip amb el qual es proclamà campió de Catalunya 1933 Al principi dels anys quaranta esdevingué àrbitre internacional i presidí el collegi d’àrbitres de la federació catalana També exercí tasques directives en aquesta federació, que presidí interinament durant uns quants mesos el 1944 Parallelament feu d’entrenador, posà en marxa l’Escola Nacional de Preparadors i, el 1947, es convertí en el preparador de la selecció espanyola dirigida per Joan Antoni Samaranch, que aconseguí el primer títol mundial de la seva història el 1951 a…

Es mantingué en antena entre el 1974 i el 1988 en diverses emissores catalanes, entre les quals cal esmentar Radio Juventud de Barcelona, Radiocadena Española i Ràdio Sabadell