Resultats de la cerca

Prop hi ha el el santuari de Sant Antoni de la Grella

Esmentada ja el 1101, el 1321 era encara independent L’antiga església parroquial destaca pel seu romànic dels segles XI i XII D’una sola nau, l’absis semicircular presenta arcuacions llombardes L’antic presbiteri estava presidit per un retaule gòtic dels germans Vergós , avui dia conservat al Museu Diocesà de Barcelona, amb escenes de la vida i el martiri de les santes Justa i Rufina Al segle XVIII s’hi afegí una capella lateral, dedicada a la Mare de Déu del Roser

Vinculat al Club Natació Banyoles, fou subcampió del món juvenil 1985 En categoria absoluta, es proclamà campió d’Espanya en esquif 1986, 1988, 1989, doble scull 1987, 1989, quatre amb timoner 1988, 1991, vuit amb timoner 1990, 1991 i dos sense timoner 1990 Disputà la prova de vuit amb timoner en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Vinculat al Club Natació Banyoles, fou triple campió d’Espanya 1974, 1975, 1976 en quatre i vuit amb timoner

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, guanyà el Campionat de Catalunya d’outrigger de vuit 1946

Fou membre del Reial Club Marítim de Barcelona i aconseguí cinc Campionats d’Espanya i cinc de Catalunya 1923-27, participant en outriggers de quatre i de vuit amb timoner També disputà els Jocs Olímpics de París 1924 i diverses regates internacionals

Format al Club Nàutic Amposta, fou sis cops campió d’Espanya en categories inferiors, assolí la medalla de bronze en quatre sense timoner al Mundial juvenil 1995 i es proclamà campió del món sub-23 en dos sense timoner, juntament amb Tommy Llambrich 1999 En la categoria absoluta, fou quatre cops campió d’Espanya en dos sense timoner 2002, en quatre sense timoner 2002, 2005 i en quatre amb timoner 2004 Amb la selecció espanyola disputà els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 –en quatre sense timoner – i quatre Campionats del Món Un cop retirat, exercí com a entrenador al Club Nàutic Amposta, fou…

És dins els límits del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a 2010 m d’altitud, situat al costat oriental de l’estany del mateix nom Propietat del Conselh Generau d’Aran, és un refugi guardat amb capacitat per a vuitanta persones, i dotze en absència dels guardes Forma part de la volta als nou refugis del parc coneguda amb el nom de Carros de Foc i es troba en la ruta del GR-11, a més de servir de base per a les ascensions al massís del Besiberri i el Montardo

Situat al parc natural del Cadí-Moixeró, a 1640 m d’altitud sota la Tosa d’Alp L’edifici fou una casa de pagès deshabitada, que la Unió Excursionista de Catalunya de Bagà condicionà com a refugi, inaugurat el 25 de setembre de 1955 Té una capacitat de cinquanta places i és punt de pas del sender GR-150, que dona la volta a les serres del Cadí i del Moixeró