Resultats de la cerca

Organitzada per la Federació Internacional de Societats de Rem, la primera edició tingué lloc a Lucerna Suïssa el 1962 La 34a edició, coorganitzada amb la Federació Espanyola de Rem, es disputà a l’estany de Banyoles entre el 27 de juliol i l’1 d’agost de 2004 Es competí en diverses modalitats de rem no olímpiques Itàlia fou el país que aconseguí més medalles tres d’or i dues d’argent

S’inicià el 1986 al Club Nàutic Mig Segre de Ponts Es proclamà en diverses ocasions campió de Catalunya i d’Espanya en la modalitat olímpica d’eslàlom Formà part de la selecció espanyola 1990-2000, amb la qual disputà sis Campionats del Món, diversos Campionats d’Europa i totes les edicions de la Copa del Món Fou olímpic en els Jocs d’Atlanta 1996 en la prova de canoa simple, i a Sydney 2000 en canoa doble amb Marc Vicente Després d’aquest període deixà la competició d’alt nivell, però continuà vinculat al piragüisme com a tècnic del CN Mig Segre, en el qual coordina les…

Membre del Club Esportiu Olímpic Barcelona Participà en el Campionat del Món 2015 i d'Europa 2015 i, fent parella amb Aina Cid, aconseguí el diploma olímpic en dos sense timoner als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 i la medalla de bronze en el Campionat del Món 2018 A l’abril del 2019 anuncià es retirà de la competició

S’inicià al Club Nàutic Mig Segre l’any 1998 Competí en eslàlom, tant en canoa simple com en canoa doble, tot i que els seus millors resultats foren amb canoa doble Es proclamà tres vegades campió de Catalunya 2001, 2002, 2003 i una d’Espanya 2002 de l’especialitat, i també fou subcampió estatal per equips 2002 Deixà la competició d’alt nivell el 2007

Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, assolí diversos campionats i subcampionats de Catalunya i d’Espanya durant els anys setanta i vuitanta Es proclamà subcampió del món en outrigger de vuit 1977 i fou tercer en dos Campionats del Món 1980, 1981 Guanyà les regates internacionals de Lucerna 1978, 1981 i Amsterdam 1978 amb l’outrigger de vuit El 1982 abandonà l’alta competició i passà a exercir de responsable tècnic del RCMB

Membre de l’Associació Esportiva Pallars, s’especialitzà en proves d’estil lliure i de ràfting Participà en la Copa d’Europa d’estil lliure en K-1 Aconseguí la victòria a la Kayac Extrem Pallars Sobirà 2008 i fou tercer en la primera Copa d’Espanya d’estil lliure 2009 En ràfting, fou campió d’Espanya 2009 juntament amb Oriol Bosch, Albert Aixàs i Raimon Monterde, i disputà el Mundial 2009 Formà part del comitè de competició de la Copa Pirineus

Competí amb diferents clubs, com el CN Vilada, CN Amposta, RCM de Barcelona i CN Colera Destacà en categories inferiors en aconseguir quatre Campionats d’Espanya al començament dels anys noranta, tres en esquif i un en quatre scull, i un subcampionat mundial sub-23 en quatre scull En categoria absoluta, fou campió estatal en dos sense timoner 1997 i doble scull 1998 Fou reserva als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 Un cop abandonada la competició, exercí com a entrenador de gimnàstica i culturisme

Membre de l’Associació Esportiva Pallars El 2009 guanyà el Campionat d’Espanya de ràfting compartint l’embarcació amb Albert Aixàs, Oriol Bosch i Pau Clotet i participà en el Premundial de ràfting i la Copa del Món També és membre de la secció de barrancs del seu club i guia de riu El 2010 fou un dels impulsors de la primera competició de barrancs del Pallars Sobirà, una de les pioneres de l’Estat El 2011 assumí el càrrec de director esportiu del primer Circuit Nacional de Descens de Barrancs

Membre del Reial Club Nàutic de Tarragona Fou sis cops campió d’Espanya, cinc en vuit amb timoner 1935, 1944-47 i una altra en quatre amb timoner 1947 Fou també subcampió estatal en vuit amb timoner 1949 i en quatre amb timoner 1945, 1946 Ja retirat de la competició, fou vicepresident del Reial Club Nàutic Tarragona 1950 i secretari en diferents juntes directives És autor del llibre El remo Historia, técnica y apología 1944 i coautor, amb Manel Miró i Pedro Solano, del Club Nàutic de Tarragona Cent anys de vida esportiva i social 1878-1978 1982

Format al Sícoris Club, a principi de la dècada de 1970 s’incorporà al Club Antorcha Aconseguí diversos títols en l’àmbit estatal i català, tant en K1 com en K2, fent parella amb David Pajuelo Participà en el Campionat del Món d’aigües tranquilles 1975 i en el Campionat del Món en eslàlom 1977 Guanyà el Descens Internacional de l’Éssera en K1 1979 Es retirà a principi dels anys vuitanta, però retornà a la competició en categoria màster amb el Sícoris Club Formà part de la Federació Catalana de Piragüisme com a delegat dels esportistes d’aigües tranquilles És tècnic estatal de…