Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Granollers de la Plana
Poble
Poble fortament disseminat del municipi de Gurb (Osona), al sector oriental del terme, a la vora de la carretera de Vic a Manlleu, centrat en la parròquia de Sant Esteve de Granollers, de l’antic terme del castell de Gurb, aturonada.
L’església és testimoniada ja el 903 l’edifici actual és un exemplar romànic, remarcable pel seu absis llombard fou consagrada el 1080 Ha estat restaurada modernament d’una manera excessiva Al puig de Granollers hi hagué una fortalesa, desapareguda, cedida el 1183 pels senyors de Gurb al castlà Bernat de Gurb Depenien d’aquesta parròquia Vilamirosa, el Fugurull i Vilagelans
Lleger
![](/sites/default/files/media/FOTO/n053549.jpg)
Vista del poble i antiga quadra de Lleger, al terme de Sant Jaume dels Domenys
© Fototeca.cat
Poble
Poble i antiga quadra del municipi de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès), al sector sud-oriental del terme.
L’església Santa Marina depèn de la de Sant Jaume Hi ha restes d’una antiga torre de defensa Pertangué, als s X i XI, als senyors de Castellet Formà un municipi independent amb Llorenç del Penedès al s XIX Llorenç i Lleger
la Joncosa del Montmell
![](/sites/default/files/media/FOTO/A099500.jpg)
La Juncosa del Montmell
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi del Montmell (Baix Penedès), situat al peu del Montmell.
El nom originari del poble prové de les jonqueres que creixen a l’entorn de fonts i rieres Tenia 80 h el 1970 i 105 h el 2005 Es comunica amb la Bisbal per una carretera local que passa a prop de les masies de Santsuies i segueix l’engorjat torrent del Prat També hi ha una altra carretera que va de la Joncosa a Masllorenç, i que abans d’arribar a aquest darrer poble enllaça amb la carretera C-51 De la Joncosa surt un camí de muntanya que travessa la carena pel collet de Sant Pere i va fins a la caseria de Can Ferrer Té una capella relativament petita, dedicada a sant Miquel, a mà esquerra del…
la Guixa
Poble
Poble del municipi de Vic (Osona), antic cap del de Sentfores (unit a Vic el 1940), situat al peu de la carretera de Vic a Súria.
Es formà al s XVIII i adquirí prou importància perquè hi fos traslladada l’antiga parroquialitat de Sant Martí de Sentfores L’església fou construïda entre l’any 1865 i el 1878
la Castanya
Poble
Poble (800 m alt.) del municipi del Brull (Osona), al qual s’agregà l’any 1843, a la capçalera de la Tordera, al S de coll Formic (on hi ha el refugi de Sant Andreu de la Castanya).
L’església parroquial Sant Cristòfor és, en part, romànica segle XI
el Pla de Teià
Poble
Poble i cap de municipi de Santa Maria de Besora (Osona), a 900 m alt., en un pla que s’estén al NE del turó on s’alça el castell de Besora (1.092 m alt.).
Masarbonès
![](/sites/default/files/media/FOTO/n053552.jpg)
L’agregat de Masarbonès, al terme de Masllorenç
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Masllorenç (Baix Penedès), situat al sector oriental del terme.
L’església de Sant Bartomeu depèn de la de Masllorenç Hi ha estiueig
Múnter
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Sant_Esteve_de_Munter.jpg)
Vista de l'església de Sant Esteve de Múnter
© CIC-Moià
Poble
Poble disseminat del municipi de Muntanyola (Osona), situat al sector de la plana de Vic entre Malla, Tona i Muntanyola.
L’església parroquial de Sant Esteve, en part romànica segle XII, és esmentada ja el 929 Resten, sobre el mas Castellar, les ruïnes de l’antic castell de Múnter , esmentat el 939, que fou de diversos senyors, fins que al segle XIII passà a les mans dels Brull, i al XV a les dels Alta-riba i llurs successors els Clariana i Sentmenat creats comtes de Múnter el 1698 El 1840 fou annexat al municipi de Muntanyola
Ortigós
Poble
Poble del municipi de la Bisbal del Penedès (Baix Penedès), al NE de la vila.
Siuret
![](/sites/default/files/media/FOTO/LMA_Esglesia_Ciuret2.jpg)
Siuret L’església de Santa Llúcia
© Laura Martínez Ajona
Poble
Poble disseminat del municipi de Vidrà (Osona), al S de Santa Magdalena de Cambrils, a la capçalera del riu Ges.
Format per un conjunt de masos i per l’església de Santa Llúcia, antic oratori construït vers el 1754, que esdevingué parroquial el 1868, com a hereva de l’antiga parròquia de Santa Margarida de Cabagès, unida després a la de Vidrà