Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
la Guixa
Poble
Poble del municipi de Vic (Osona), antic cap del de Sentfores (unit a Vic el 1940), situat al peu de la carretera de Vic a Súria.
Es formà al s XVIII i adquirí prou importància perquè hi fos traslladada l’antiga parroquialitat de Sant Martí de Sentfores L’església fou construïda entre l’any 1865 i el 1878
la Castanya
Poble
Poble (800 m alt.) del municipi del Brull (Osona), al qual s’agregà l’any 1843, a la capçalera de la Tordera, al S de coll Formic (on hi ha el refugi de Sant Andreu de la Castanya).
L’església parroquial Sant Cristòfor és, en part, romànica segle XI
el Pla de Teià
Poble
Poble i cap de municipi de Santa Maria de Besora (Osona), a 900 m alt., en un pla que s’estén al NE del turó on s’alça el castell de Besora (1.092 m alt.).
Nagol
Poble
Poble de la parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra), situat en un petit planell, a l’esquerra del riu de Certers, a la riba esquerra de la Valira.
L’església Sant Serni és al S del petit nucli
Meritxell
El nou temple de Meritxell (1976), obra de Ricard Bofill
© Fototeca.cat
Poble
Poble i santuari marià de la parròquia de Canillo (Andorra), situat a 1.527 m alt damunt la riba esquerra de la Valira d’Encamp, aigua avall de Canillo.
La Mare de Déu de Meritxell fou proclamada patrona de les Valls d’Andorra el 24 d’octubre de 1873 A petició del bisbe Joan Benlloch, el 1914 el papa Pius X confirmà el patronatge de la Mare de Déu de Meritxell sobre el poble andorrà La imatge, talla romànica del segle XII, considerada una de les més antigues dels Pirineus, desaparegué en l’incendi que, la nit del 8 al 9 de setembre de 1972, destruí completament el santuari del segle XVI El 1976 fou inaugurat un nou temple, obra de l’arquitecte Ricard Bofill Abans de l’aprovació de la Constitució d’Andorra 1993, la festa del 8 de setembre feia…
Múnter
Vista de l'església de Sant Esteve de Múnter
© CIC-Moià
Poble
Poble disseminat del municipi de Muntanyola (Osona), situat al sector de la plana de Vic entre Malla, Tona i Muntanyola.
L’església parroquial de Sant Esteve, en part romànica segle XII, és esmentada ja el 929 Resten, sobre el mas Castellar, les ruïnes de l’antic castell de Múnter , esmentat el 939, que fou de diversos senyors, fins que al segle XIII passà a les mans dels Brull, i al XV a les dels Alta-riba i llurs successors els Clariana i Sentmenat creats comtes de Múnter el 1698 El 1840 fou annexat al municipi de Muntanyola
Pal
Poble
Poble de la parròquia de la Maçana (Andorra), a 1 551 m alt, escalonat de cara el migdia, a la vora del riu de Pal (que neix a l’alt de la Capa i forma a Erts, juntament amb el riu d’Arinsal, el riu d’Erts), dominat per l’església parroquial de Sant Climent, romànica (segle XI), amb un campanar de planta rectangular decorat amb finestres geminades.
Hom hi venera la imatge romànica de la Mare de Déu del Remei L’any 1982 foren inaugurades les installacions esportives de l' estació d’esquí de Pal 3 teleselles i 11 telesquís, situada al bosc de Pal
Llorts
Poble
Poble a 1 413 m alt de la parròquia d’Ordino (Andorra), situat a la dreta de la Valira d’Ordino, a la seva confluència amb la riera de Llengonella.
Soldeu
Soldeu
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1 825 m alt) de la parròquia de Canillo (Andorra), situat a la dreta de la Valira d’Encamp, a la confluència amb la vall d’Incles.
Centre important d’esports d’hivern, des del 1963 actualment disposa, juntament amb la nova estació de Tarter 1981, de tres teleselles i catorze teleesquís A la població s’han construït blocs d’apartaments, hotels i un barri nou, situat a poca distància del poble, a l’indret on comença el telesella que puja a les pistes que s’inicien al pla dels Espiolets És el nucli habitat més alt d’Andorra, i un dels més alts dels Pirineus
Siuret
Siuret L’església de Santa Llúcia
© Laura Martínez Ajona
Poble
Poble disseminat del municipi de Vidrà (Osona), al S de Santa Magdalena de Cambrils, a la capçalera del riu Ges.
Format per un conjunt de masos i per l’església de Santa Llúcia, antic oratori construït vers el 1754, que esdevingué parroquial el 1868, com a hereva de l’antiga parròquia de Santa Margarida de Cabagès, unida després a la de Vidrà