Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
Joanetes
Nucli de Joanetes, amb el Puigsacalm al fons
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Vall d’en Bas, Garrotxa.
Situat a l’esquerra de la riera de Joanetes , és format per un grup de cases la població és en gran part disseminada al voltant de l’església parroquial de Sant Romà, que havia estat possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses, de construcció moderna i que conserva alguns capitells romànics El lloc és esmentat ja al s IX formà part del vescomtat de Bas Formava un municipi independent fins el 1968 L’antic terme comprenia, a més, el poble de Falgars d’En Bas, el veïnat de Can Trona i la masia i església de Pujolriu
Castellar de la Muntanya
Exterior de l’església de Santa Maria de Castellar de la Muntanya, a la Vall de Bianya (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), al vessant N de la serra que separa la riera de Bianya de la de Colldecarrera (o riera de Castellar
).
L’antic castell de Castellar formà part del vescomtat de Bas l’església parroquial Santa Maria pertangué al monestir de Sant Joan les Fonts
la Pinya
L’església de Santa Maria
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), situat al coster oriental del pla, vora la carretera.
Centrat per l’església parroquial de Santa Maria esmentada ja el 958 i consagrada el 1022, fou possessió de Ripoll l’edifici, romànic, ha estat molt reformat el 1936 fou destruïda la imatge romànica de la Mare de Déu de la Cabeça, molt venerada a la comarca El lloc formà part del vescomtat de Bas Formava un municipi independent fins el 1968 L’antic municipi comprenia també el poble de Sant Joan dels Balbs
Pincaró
Poble
Poble del municipi d’Albanyà (Alt Empordà), a la dreta de la Muga (a la qual aflueix el petit torrent de Pincaró), als vessants nord-orientals del puig de Bassegoda.
L’església de Sant Bartomeu, sufragània de la d’Albanyà, és un notable exemplar romànic Esmentada ja el 878, fou propietat del monestir de Santa Maria d’Arles
Montiró
Antic palau dels Margarits, conegut per Ca l’Isern, Montiró (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del terme de Ventalló (Alt Empordà), situat a l’E del cap del municipi.
De l’església parroquial de Sant Sadurní depèn la de Pelacalç
Marzà
Marzà
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Pedret i Marzà
(Alt Empordà), situat a la dreta de la riera de Pedret, aigua amunt d’aquest poble, del qual depèn eclesiàsticament.
El lloc és esmentat ja el 1060 El castell de Marzà fou adquirit l’any 1288 pel monestir de Sant Pere de Rodes
Noves
Poble
Poble del municipi de Garriguella (Alt Empordà), situat a l’W del nucli vell.
Hi ha l’església parroquial de Garriguella, dedicada a santa Eulàlia
la Miana
L’església de Sant Miquel i, a l’esquerra, les restes del castell de Miana
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Sant Ferriol (Garrotxa), en un coster, al vessant S de Sant Julià del Mont, damunt la vall de la riera de Junyell.
La parròquia fou traslladada al segl XV a l’església de Sant Miquel, l’actual parròquia, des de Sant Julià del Mont Prop del poble hi ha les restes de l’antic castell de Miana
Palera
Poble
Poble de poblament disseminat, del municipi de Beuda (Garrotxa), a la vora del torrent de Palera (afluent per la dreta de la riera de Capellada).
És centrat per l’església parroquial de Santa Maria de Palera , romànica, d’una sola nau, sufragània de la de Lligordà prop seu hi ha l’església de Sant Domènec de Palera , que pertanyia a l’antic priorat benedictí del Sant Sepulcre de Palera
Palau-surroca
Exterior del castell de Palau-surroca (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble ( palauencs
) del municipi de Terrades (Alt Empordà), de poblament disseminat, al SE del terme, a la vora del rec de Palau
, afluent de capçalera del Rissec.
El castell de Palau-surroca , la capella de Sant Llorenç del qual és obra del s XII o XIII, ha estat modificat diverses vegades i actualment té el caràcter de gran masia, amb elements defensius antics Pertangué als Palau s XIII i passà per successió als Sarroca, cognomenats també Sarroca Palau, i als Sorribes la senyoria major fou fins el 1359 dels senyors de Peralada passà el 1695, per venda, als Croses senyors de Calabuig i als seus descendents els Dou i als Alòs, marquesos de Dou, que en tenen actualment la propietat