Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
la Ral
![](/sites/default/files/media/FOTO/A021574.jpg)
Vista parcial de la població de muntanya la Ral (Ripollés)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Pau de Segúries (Ripollès), situat al N del terme, a la dreta del Ter.
El lloc pertanyia a la batllia de la Rovira del monestir de Sant Joan de les Abadesses Jaume I hi fundà el 1248 una vila reial, centre de la vegueria de la Ral, però la immediata creació de la vegueria de Camprodon dificultà la prosperitat de la nova vila, que restà, a més, molt afectada pel terratrèmol del 1425 L’església de Santa Maria de la Gràcia 1388 fou refeta el 1609 és sufragània de la de Sant Pau de Segúries
Riu
![](/sites/default/files/media/FOTO/A044020.jpg)
Vista aèria de Sant Feliu del Riu (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa), dins l’antic terme d’Oix.
És situat al vessant nord-occidental de l’encinglerada serra de Gitarriu, damunt la riba esquerra de la riera de Sant Aniol la seva església de Sant Feliu, romànica, és actualment sufragània de la parròquia de Sadernes Fou de la jurisdicció del monestir de Sant Llorenç del Mont A llevant, a la divisòria d’aigües de les rieres de Sant Aniol i de Borró, el coll de Riu separa el puig de Bassegoda, al N, dels cingles de Gitarriu
Santa Margarida de Bianya
Poble
Poble del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), de caràcter disseminat, al vessant dret de la vall de Bianya, a la dreta de la petita vall de Santa Margarida, afluent seva, al peu de la serra de Sant Miquel del Mont.
És centrat per l’església parroquial de Santa Margarida, d’origen romànic conserva l’absis i la torre del campanar Esmentada ja el 858, quan Guifré de Besalú la cedí al monestir de Ridaura Al s XIII en tenia la jurisdicció el prior de Sant Joan les Fonts
Fustanyà
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Fustanya_Queralbs.jpg)
Fustanyà
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Queralbs (Ripollès), a l’esquerra del Freser, aigua amunt del seu aiguabarreig amb la riera del Serrat.
L’església parroquial de Sant Sadurní és esmentada ja el 839 pertangué al monestir del Canigó
el Freixe
Poble
Poble del municipi de Mieres (Garrotxa), al vessant septentrional del collet de Bastarra.
L’església de Santa Maria és esmentada ja l’any 1000
Fornells de la Muntanya
Poble
Poble del municipi de Toses (Ripollès), a la vall de Ribes, a l’esquerra del Rigard.
La seva església parroquial és dedicada a sant Climent Formava part de la baronia de Toses Actualment és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia
Sant Miquel Sacot
Poble
Poble del municipi de Santa Pau, Garrotxa.
Situat a l’extrem occidental del terme, entre les serres de Corb, al sud, i de Batet, al nord, en plena zona volcànica del sud-est d’Olot, que centra el pla de la Cot i en el qual s’alcen, entre d’altres, els turons volcànics de Croscat, el de Santa Margarida de la Cot o turó de la Cot , on hi ha la capella d’aquest nom i el de la Roureda de l’Olivera, i els puigs de Jordà de la Cot i de la Costa de Sant Miquel o de la Costa de la Cot L’església parroquial de Sant Miquel, d’origen romànic, era possessió del monestir de Sant Pere de Besalú El lloc pertanyia a la baronia de Santa…
Corrubí
Poble
Poble (1 225 m alt.) i parròquia (Sant Llorenç) del municipi de les Llosses (Ripollès), al vessant S dels rasos de Tubau, a l’esquerra del rec de Corrubí
, capçalera de la riera de Merlès.
Al s XIX depenia de Sant Esteve de la Riba Fins el 1974 formà part del terme de Viladonja
Bruguera
![](/sites/default/files/media/FOTO/A100045.jpg)
Bruguera
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.200 m) del municipi de Ribes de Freser (Ripollès) situat al vessant occidental del Taga, a la capçalera de la riera de Bruguera, afluent, per l’esquerra, del Freser; l’església parroquial de Sant Feliu és romànica.
Formà municipi fins a mitjan segle XIX
les Encies
Poble
Poble del municipi de les Planes d’Hostoles (Garrotxa), a la vall d’Hostoles, al vessant S de la serra de les Medes.
A l’església parroquial Santa Maria, esmentada ja el 1155, era venerada fins l’any 1936 la imatge de fusta policromada de la Mare de Déu de les Encies