Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
Sant Iscle de Colltort
Vista exterior de l’església de Sant Iscle de Colltort (Sant Feliu de Pallerols)
© C.I.C. - Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa), al peu del castell de Colltort
, a la capçalera de la riera de Sant Iscle
, afluent per l’esquerra del riu Brugent.
L’església parroquial de Sant Iscle és un petit exemplar romànic amb un petit porxo a l’entrada i campanar coronat per merlets La població celebra la festa major al setembre
Sant Feliu de Lluelles
Poble
Poble del municipi de Montmajor (Berguedà), a l’oest del terme, entre les parròquies de Tentellatge i de Pegueroles, pertanyents al Solsonès; l’església parroquial (Sant Pere i Sant Feliu) és del s XVIII.
Sant Esteve d’en Bas
Sant Esteve d’en Bas
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), situat a la dreta del Fluvià, al peu de la serra de Murrià.
L’església parroquial de Sant Esteve conserva elements de la construcció romànica del s XII consagrada el 1119, com l’absis i alguns capitells, però la major part és posterior als terratrèmols del s XV Possiblement estigué emmurallat El lloc és esmentat ja el 904 fou conegut inicialment per Sant Esteve de Saüll, i fou un dels nuclis importants del vescomtat de Bas i als segles XII i XIII fou centre d’una batllia Formà municipi independent fins el 1968, que fou unit als de Joanetes, la Pinya i Sant Privat d’en Bas Dins l’antic terme s’aixecava l’antic castell dels vescomtes, elCastelló d’en…
Sant Esteve de Llémena
Petit nucli de Sant Esteve de Llémena, al municipi de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa), al S del terme, a l’esquerra de la riera de Llémena.
L’església parroquial és dedicada a sant Esteve El lloc formà part del terme del castell de Finestres i de la baronia de Santa Pau
Sant Cristòfol les Fonts
Poble
Poble del municipi d’Olot (Garrotxa), al S de la ciutat, a la dreta de la carretera de Santa Pau.
La parròquia de Sant Cristòfol, d’origen romànic, amb tres petits absis i una torre quadrada, consagrada al s XI, que havia depès del monestir de Ripoll, ha estat modernament restaurada Antiga població rural, per la seva proximitat a Olot ha tingut un gran creixement i n'ha esdevingut pràcticament un barri
Sant Andreu de Socarrats
Poble
Poble del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), als vessants de la serra de Sant Miquel del Mont, a la dreta de la riera de Santa Margarida, afluent de la riera de Bianya.
La parròquia de Sant Andreu, romànica, fou consagrada el 1117 el primitiu edifici havia estat fundat el 953 Havia depès del monestir de Santa Maria de Ridaura S'independitzà i posteriorment esdevingué sufragània de la parròquia de Sant Joan les Fonts
el Pujol de Planès
Exterior de l’església de Sant Esteve del Pujol de Planès
© Fototeca.cat
Poble
Poble disseminat del municipi de Montmajor (Berguedà), al N del terme, damunt el tossal, a la dreta de la riera de Navel.
De la seva església parroquial Sant Esteve, notable edifici romànic, amb tres absis, depèn la d’Aguilar
Puigpardines
Església de Santa Maria de Puigpardines a la Garrotxa
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), situat al SE de Sant Privat d’en Bas, a la dreta del Gurni.
A l’antiga església de Santa Maria de Puigpardines, cedida el 1108 pel bisbe Bernat Umbert de Girona i per la vescomtessa Ermessenda, muller d’Udalard Bernat de Milany, els canonges de Santa Maria de Manlleu fundaren el priorat de Puigpardines , pabordia canonical regida per un canonge paborde o prepòsit tenia només un o dos preveres i algun servent Fou famosa l’anomenada Confraria d’En Bas, establerta en aquesta església, que agrupava nobles i pagesos s XIII-XIV Des del s XV no hi residí cap canonge i a partir del 1592 esdevingué simple parròquia rural, aviat convertida en sufragània de la…
Salselles
Reclosa propera al mas del Camp de Salselles, on es poden observar els forats fruit de l’erosió
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Borredà (Berguedà), a la vall de Merlès, a l’esquerra de la riera, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere i Santa Maria, del bisbat de Vic.
Pertanyia a la sotsvegueria de Lluçanès
el Sallent
Nucli de Sallent, la Garrotxa
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Santa Pau (Garrotxa), al sector oriental del terme, a la dreta del riu Ser, a la seva confluència amb la riera de Samariu.
És centrat per l’església parroquial de Sant Vicenç, que conserva elements de la seva primitiva construcció romànica Esmentada al s IX, havia estat una cella del monestir de Banyoles Passà el 1392 a la jurisdicció dels barons de Santa Pau