Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
els Torrents
Poble
Poble disseminat (907 m alt.) del municipi de Lladurs (Solsonès), centrat a la parròquia de Sant Julià (de la qual depenen les de Peà i Cavall), a l’E del terme, en una vall tributària, per la dreta, del Cardener.
La senyoria pertanyia als priors de la confraria dels Colls de Sant Llorenç de Morunys
Torredenegó
Poble
Poble disseminat del municipi de Llobera (Solsonès), al SE del terme, proper al santuari del Miracle.
La seva església parroquial Santa Maria és romànica, amb un absis i un portal interessants
Viliella
Poble
Poble (1.550 m alt.) del municipi de Lles (Baixa Cerdanya), a la dreta de la vall de la Llosa, dalt del vessant format per la morena terminal de l’antiga glacera, vora el torrent de Viliella (afluent, per la dreta, del riu de la Llosa).
L’església parroquial Sant Sebastià, antigament Sant Martí era possessió, al segle X, del monestir de Ripoll El castell , o roca, de Viliella existia ja al segle XIII el 1305 era posseït per Arnau Despuig, i el 1355 per Jaume Cadell Formà part de la baronia de Lles
Vilallobent
Poble
Poble (1.170 m alt.) del municipi de Puigcerdà (Baixa Cerdanya), situat al raiguer, prop de la confluència del riu de Vilallonga amb la Llavanera.
L’església parroquial Sant Andreu, d’origen romànic, conserva un retaule gòtic al segle XV El lloc és esmentat ja el 839 al segle XIV era possessió del monestir de Cuixà, però al segle XVII era lloc reial Fou municipi independent fins el 1968 L’antic terme comprenia, a més, el poble i antic terme d'Age, amb el mas Florença
Canalda
Poble
Poble del municipi d’Odèn (Solsonès), a 1153 m alt., sobre la serra de Canalda
(contrafort meridional de la serra de Port del Comte), a la dreta de la riera de Canalda
(que neix als prats de Becies i s’uneix a la rasa d’Encies, afluent de la ribera Salada).
Domina el poble, a l’oest, l’alta cinglera del puig Sobirà de Canalda 1 943 m alt, dita la roca de Canalda hi ha hagut tradicionalment habitatges troglodítics, i al N, la de la serra de Querol, al peu de la qual s’estenen els prats de Canalda , destinats a pastura i al conreu de patates, on hi ha el refugi de Canalda L’església Sant Julià és al s XII la parròquia ja és esmentada el 839 El castell de Canalda pertanyia al vescomtat, després comtat i ducat, de Cardona
Cambrils
Façana de ponent de l’església de Sant Martí de Cambrils
© Fototeca.cat
Poble
Poble i agrupament més important del municipi d’Odèn (Solsonès), al SW de la tossa de Cambrils (1.813 m), a l’extrem oriental de la serra d’Odèn, que el coll de Cambrils (1.260 m) uneix a la serra de Turp.
Sota el coll, prop de la caseria de Llinars, a la font Salada, neix la ribera Salada, que deixa a la dreta l’església parroquial de Sant Martí consagrada el 1051, passa pel molí de Cambrils on hi ha un salt d’aigua i pel molí de la Sal o salí de Cambrils , on preparaven la sal recollida per evaporació al llarg del riu La sal de Cambrils ha estat molt utilitzada per al bestiar El lloc ja és esmentat el 839 la senyoria pertangué als vescomtes de Cardona
Fontanet
Vista de l'església de Sant Miquel de Fontanet
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Torà (fins el 1968, del de Llanera de Solsonès), a la vora de la riera de Llanera, a 2 km de la vila.
La seva antiga església parroquial Sant Miquel depèn de la de Torà al segle XIX en depenien les de Figuerola i de Puigredon i la quadra de Jovans
Estoll
Vista llunyana del poble d’Estoll (Baixa Cerdanya)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Urtx (Baixa Cerdanya), situat a l’esquerra del riu d’Alp, aigua avall d’Alp.
L’església parroquial de Santa Eulàlia, esmentada el 839, conserva una imatge de pedra de la Mare de Déu de la Cinta, policromada, del s XV
Estana
Vista d’Estana
© Xevi Varela
Poble
Poble del municipi de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya) i centre de l’antic municipi de Víllec i Estana
, situat a 1 483 m alt., al vessant septentrional de la serra de Cadí.
De la seva església parroquial Sant Climent depenia el santuari de Bastanist
Baltarga
Poble
Poble del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), situat a 1 080 m d’altitud, al vessant meridional del serrat de Baltarga
(que forma, pel vessant oposat, l’estret d’Isòvol), a un quilòmetre i a l’oest del coll de Saig, límit entre la plana de la Cerdanya i la Batllia de Bellver.
L’església parroquial de Sant Andreu és romànica, amb un absis rodó la primitiva església fou fundada l’any 890