Resultats de la cerca
Es mostren 125 resultats
Rubió d’Agramunt
Castell de Rubió
© Fototeca.cat
Poble
Poble i antic municipi del municipi de Foradada (Noguera), entre la serra del Munt i el terme d’Alòs de Balaguer, a l’esquerra del Segre.
És format per tres nuclis Rubió de Dalt i Rubió del Mig , damunt un contrafort oriental de la serra de Boada, i Rubió de Sòls , 2 km al N, vora el Segre L’església parroquial és dedicada a sant Miquel El castell de Rubió , que domina Rubió de Dalt, és esmentat el 1018
Peralba
Vestigis del castell de Peralba
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Vilanova de Meià (Noguera), al vessant meridional del Montsec de Rúbies, a l’W del coll d’Orenga i al peu de la serra de Sant Mamet.
De la seva església parroquial Santa Magdalena depèn la de Rúbies La jurisdicció pertanyia al prior de Meià
Pano
Poble
Poble de l’antic municipi de Panillo (agregat a Graus), a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça, vora el seu límit occidental.
Panillo
Poble
Poble i cap de l’antic municipi de Panillo (agregat a Graus) de la província d’Osca, a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça (824 m alt.).
Pallerols de Rialb
Poble
Poble del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), de poblament disseminat, situat al sector nord-est del terme, als vessants oest de la muntanya de Sant Marc.
L’església parroquial és dedicada a sant Esteve
el Pueio de Marguillén
Poble
Poble del municipi de Graus, al sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça, al S del terme.
Santa Liestra
Poble
Poble, cap de municipi de Santa Liestra i Sant Quiles (en castellà, Santa Liestra y San Quílez), a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça, entre Campo i Graus.
Salinas de Trillo
Poble
Poble de la Fova de Terrantona, a Sobrarb, Aragó, a l’esquerra del Cinca.
Rañín
Poble
Poble del municipi de la Fova de Terrantona, a la zona de Sobrarb a l’esquerra del Cinca, Osca.
Gerbe
Poble
Poble del municipi d’Aïnsa i Sobrarb, província d’Osca.
Fou municipi independent fins el 1970, quan s’uní al d’Aïnsa