Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Sant Climent
Poble
Poble (santclimenters o santclimentins) del municipi de Maó (Menorca), situat 5 km al SE de la ciutat.
Les produccions agrícoles són els cereals, les hortalisses, el farratge i el bestiar boví i porcí El nucli urbà és format per carrers agrupats rectilíniament al voltant de l’església parroquial i la plaça El pariatge de Jaume II de Mallorca disposà el 1303 l’erecció de la capella de Musuptà a la garriga de Musuptà, com a sufragània de Santa Maria de Maó El 1641 es bastí una nova església, reformada al s XVIII El 1818 Sant Climent passà a vicaria, i el 1877 a parròquia El temple actual, de tres naus i estil neogòtic, fou començat el 1889 i acabat el 1950 A la seva demarcació hi ha l’aeroport…
Fornells
Vista aèria de Fornells
© Fototeca.cat
Poble
Poble (fornellers; 12 m alt.) del municipi des Mercadal, Menorca.
Situat al NE de la badia o port de Fornells , el més important de la costa de tramuntana, obert entre dos grans promontoris, el cap de Fornells , a l’W, i sa Mola de Fornells, a l’E, que forma una gran bossa de 5 km de longitud i 2 km d’amplada, al fons del qual hi ha un sector de platges i d’aiguamolls —s’Albufera—, amb unes salines ses Salines Noves i ses Salines Velles, que produeixen de 500 a 1000 tones anuals de sal Dins el port hi ha tres illes Gran o de ses Sargantanes, des Revells i Petita o des Porros La població té l’origen en una fortificació en resten les runes que al segle XVII…
la Llavinera

Detall d'una casa del poble de la Llavinera
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Pere Sallavinera (Anoia), aturonat a 723 m alt., al sector meridional del terme.
Es formà a l’indret de l’antic castell de la Llavinera , ara del tot desaparegut Té una església molt renovada, dedicada a sant Jordi, filial de la parròquia de Sant Pere Sallavinera Consta des del 1065 en feu dels bisbes de Vic Passà als Cervera 1180, i formà part, després, de la baronia de Boixadors
Miralles de Copons

Vista de l'església de Sant Salvador de Miralles
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Veciana (Anoia), al N del terme.
De la seva església parroquial de Sant Salvador depenia l’església de Sant Cristòfol de Secanella Pertanyia a la baronia de Segur
Llucmaçanes
Poble
Poble del municipi de Maó (Menorca), situat al S de la ciutat, prop de l’aeroport de Sant Lluís.
L’església de Sant Gaietà, sufragània de la de Santa Maria de Maó, fou bastida en 1877-85 Fou centre d’una companyia
Sant Puvim

Vista de l'església de Sant Puvim
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble disseminat del municipi de Veciana (Anoia), situat al peu de la carretera dels Prats de Rei a Igualada per Copons.
Existia ja el 1113, i molta part del seu terme fou donada a Sant Cugat del Vallès L’església, del segle XV al XIX, fou sufragània de la dels Prats de Rei, amb 6 cases el 1686 Ara és sufragània de la de Sant Salvador de Miralles Resta l’edifici romànic, amb modificacions posteriors
Sant Pesselaç

Petit nucli de Sant Pesselaç o Sant Pere de l’Arç a Calonge de Segarra (Anoia)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), a l’E del terme, al peu de la carretera de Calaf a Pinós.
L’església parroquial fou cedida el 1040 a la canònica de Sant Vicenç de Cardona Fou renovada i consagrada el 1148 Subsisteix l’edifici romànic, modificat i amb la volta refeta al s XVIII Guarda els antics retaules barrocs Prop de l’església hi ha un grupet de cases, la majoria tancades
Ca n’Aguilera
Poble
Poble del municipi de Piera (Anoia), a la dreta de la riera de Ca n’Aguilera, afluent, per l’esquerra, a l’Anoia.
La seva església, dedicada a la Mercè, és tinença parroquial
Fiol

Façana principal de l'església de Sant Cristòfor de Fiol
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Martí de Tous (Anoia), al sector W i més elevat del terme.
L’església parroquial és dedicada a sant Cristòfor Al segle XIX formava un municipi independent
Boixadors

Aspecte de l'església de Sant Pere de Boixadors
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Pere Sallavinera (Anoia), situat a la capçalera de la riera de Rajadell; de la seva església parroquial de Sant Pere depenia el poble de la Fortesa.
Damunt un turó, a 848 m d’altitud, hi ha l’antic castell de Boixadors , restaurat, centre de la baronia de Boixadors coneguda des del segle XV com a varvassoria de Boixadors , pertanyent a la família del mateix nom El 1425 passà als Foixà, el 1622 als Salvà, i el 1725 als Xatmar