Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Ca n’Aguilera
Poble
Poble del municipi de Piera (Anoia), a la dreta de la riera de Ca n’Aguilera, afluent, per l’esquerra, a l’Anoia.
La seva església, dedicada a la Mercè, és tinença parroquial
Segur
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Veciana (Anoia), en gran part disseminat, al NW del terme, centrat per les ruïnes del castell de Segur, conegut des del 1117, i per l’església parroquial de Santa Maria de Segur.
Al seu terme original hom uní el de Sant Salvador de Miralles Miralles de Copons i formaren junts la baronia de Segur Els seus senyors residien al gran casal conegut per Molins de Segur ara Molí de la Roda, prop de la capçalera de l’Anoia El 1157 foren unides a l’església de Segur les sufragànies de l'Astor, Vilamajor dels Prats i Durban Prop del poble hi ha el santuari de Santa Maria del Puig del Ram, reedificat al segle XVII
Clariana
Poble
Poble del municipi d’Argençola (Anoia), a l’esquerra de la riera de Clariana
, afluent, per la dreta, de l’Anoia, i que neix a la serra d’Aguiló (Santa Coloma de Queralt), passa per les Roques, Contrast i Clariana, i desemboca al seu col·lector prop de Jorba.
L’església parroquial Santa Maria és esmentada ja el 1002 com a pertanyent al monestir de Sant Cugat del Vallès, a l’igual del castell de Clariana , del qual romanen algunes restes Al s XIX formà un municipi amb la Goda
l’Espelt
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Òdena (Anoia), situat al nord-oest de la ciutat d’Igualada.
L’església de Santa Magdalena abans, de Santa Maria depengué d’Òdena fins el 1868, que fou erigida en parròquia Tingué un castell que al s XI fou donat a la seu de Vic formà part de la dotació de l’ardiaca En aquest poble existeix una villa romana que, fundada probablement al s II aC, perdurà fins al s VI de la nostra era Extensament excavada un 65% de la seva superfície entre el 1982 i el 1988, se'n coneix un sector de les zones de treball i emmagatzematge pars rustica , situades al nord del conjunt, on es conserven diversos dipòsits, conduccions i sitges, així com una part de…
Montfalcó el Gros
Poble
Poble del municipi de Veciana (Anoia), vora el límit amb la Segarra, a l’W del terme.
La seva església Santa Llúcia depèn de la parròquia de Veciana Conserva les restes d’una torre medieval
l’Astor
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Pujalt (Anoia) situat en un tossal que domina la vall del Sió, a la Segarra.
L’església parroquial de Santa Magdalena depèn de la de Segur Al nord hi ha les restes del castell de Montesquiu
Santa Càndia
© Fototeca.cat
Poble
Poble i actual cap del municipi d’Orpí (Anoia), a l’esquerra de la riera de Carme, enfront del poble d’Orpí.
L’església parroquial, notable exemplar gòtic s XIV, ha estat restaurada recentment per la diputació provincial de Barcelona S'hi venera una imatge de la santa, policromada, obra probable del s XIII, i hom hi celebra anualment el popular Aplec de les Bresques
Sucs
Poble
Poble del municipi de Lleida (Segrià), al NW del terme, a la zona de transició amb la Llitera, regada pel canal d’Aragó i Catalunya.
El lloc, que pertanyia al capítol de Lleida i que tenia 9 focs el 1497, es despoblà amb les guerres del s XVII Ha estat repoblat a mitjan s XX per l’Instituto Nacional de Colonización Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia
Raimat
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Lleida, Segrià.
Situat al sector nord-occidental del terme, més enllà de la Cerdera, al centre del pla de Raimat , des del 1910 regat pel canal d’Aragó i Catalunya i la seva derivació, el canal de Vallmanya les aigües sobrants són drenades, en aquest sector per la clamor de Raimat Era un antic lloc i castell castell de Raimat la senyoria d’origen islàmic del qual, al s XII, després de la conquesta de Lleida, fou donada a Guerau de Jorba, juntament amb la d’Alcarràs, Vallmanya i Montagut Vers el 1370 tenia 64 focs La seva església, incorporada el 1168 a la prepositura de Sant Joan de Segrià,…
Gimenells
Poble
Poble i cap del municipi de Gimenells i el Pla de la Font (Segrià).
El poble era centrat pel castell de Gimenells , les restes del qual s’aixequen a 262 m d’altitud, al nord del terme Pertanyia al capítol de Lleida El 1595 era una senyoria dels Desvalls de Lleida Es despoblà, probablement durant la guerra de Successió, però després del 1939 fou repoblat per l’Institut Nacional de Colonització amb la construcció d’un nou nucli, 3 km al sud de l’antic castell, aprofitant els nous regatges del canal de Vallmanya, derivat del d’Aragó i Catalunya L’església esdevingué parroquial el 1958