Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
la Roca de Pelancà
Penyal de la Roca de Pelancà
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès), situat en un penyal sobre el Ter, al seu aiguabarreig amb la riera d’Abella.
Es formà al voltant de l’antic castell de Pelancà o la Roca de Pelancà , del qual resten les ruïnes Vista de la Roca de Pelancà © fb Esmentat ja el 1061, pertangué als comtes de Cerdanya i més tard passà a la família Descatllar segles XII-XVII Tingué un paper destacat en les guerres contra Joan II L’església de Santa Maria de la Pietat és de tradició romànica
la Ribera de Sant Joan
Poble
Antic municipi del Ripollès format per les masies de la vall de Sant Joan i el poble de Santa Llúcia de Puigmal, que fou agregat el 1863 al municipi deSant Joan de les Abadesses.
Gaieta
Poble
Poble del municipi de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents), al sector septentrional, en una vall oberta entre la mola de l’Albeitar i la serra de Martés, que comunica la Vall de Cofrents amb la Foia de Bunyol.
La venta de Gaieta era una important etapa en el camí de Castella
Corrubí
Poble
Poble (1 225 m alt.) i parròquia (Sant Llorenç) del municipi de les Llosses (Ripollès), al vessant S dels rasos de Tubau, a l’esquerra del rec de Corrubí
, capçalera de la riera de Merlès.
Al s XIX depenia de Sant Esteve de la Riba Fins el 1974 formà part del terme de Viladonja
Surroca de Baix
Poble
Poble del municipi d’Ogassa (Ripollès).
Situat uns 3 km al S de Sant Martí de Surroca, es formà a partir del 1855 a causa de l’explotació de les mines de Surroca, d’hulla, i que comprèn els nuclis del Forn del Vidre i de Pratpinter on fou bastida vers el 1889 l’església de Santa Bàrbara, sufragània de la de Sant Martí El ferrocarril de les mines, des de Sant Joan de les Abadesses, fou inaugurat el 1880, i arribava només fins a Torralles, dins el terme de Sant Joan
Sovelles
Poble
Poble del municipi de les Llosses (Ripollès), als vessants septentrionals de la serra de Massagalls, al sud del terme.
L’església parroquial és dedicada a sant Sadurní
Tregurà
Aspecte del poble de Tregurà
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès), a la dreta del Ter, enlairat damunt la seva confluència amb la riera de Tregurà, més coneguda com el Pontiró.
És format pels nuclis de Tregurà de Dalt 30 h 1996 1 425 m alt i Tregurà de Baix 23 h 1996 1 350 m alt La parròquia de Sant Julià, situada a Tregurà de Dalt, existia ja el 978, quan el comte i bisbe Miró de Besalú donà drets de pastures en el seu terme al monestir de Sant Pere de Besalú El 1194 l’abat Pere Guillem, de Sant Joan de les Abadesses, comprà el domini del lloc a Bernat de Navata, amb l’aprovació del rei Alfons I Des d’aleshores fou propietat del monestir, administrada per un canonge, amb el nom de prepòsit de Tregurà, administració creada vers el 1215 per l’abat Pere de Soler Fou…
Vinyoles de Portavella
Poble
Poble i antiga parròquia (Sant Martí de Vinyoles) del municipi de les Llosses (Ripollès), situat a l’E del terme, prop del límit amb el de Sora.
La parròquia de Sant Martí ocupa un lloc dominant 1 020 m alt als vessants meridionals de la serra de Santa Margarida Existia ja el 925, que el bisbe Jordi cedí el domini de l’església i parròquia de Sant Martí al monestir de Ripoll En l’aspecte civil depenia del castell de la Guàrdia de Ripoll el poble fou anomenat també Vinyoles de la Guàrdia El nom de Portavella prové d’un mas proper a l’església Aquesta es reedificà al s XII, i es transformà en una obra barroca el 1703, hom hi obrí capelles laterals i un campanar de torre sobre l’absis principal La parròquia arribà a un cens màxim de 108…
Ventolà
Interior de l’església de Sant Cristòfol de Ventolà
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Ribes de Freser (Ripollès), a l’W de la vila, situat al vessant meridional de la serra Estremera, a 1 300 m alt., damunt la vall del Rigard, al voltant de l’església parroquial de Sant Cristòfol.
Sant Pere d’Auira
Poble
Poble (1 200 m alt.) i antiga parròquia del municipi de Campdevànol (Ripollès), dalt un cim que s’aixeca a l’esquerra del Freser, per sobre del mas Rotllan.
Existia ja el 1150 El 1235 Bernat Calbó en consagrà l’església actual, a la qual s’afegiren dues capelles laterals el 1640 Al s XIV perdé la feligresia només tres cases el 1553 i s’uní com a sufragània a Sant Quintí de Puig-rodon Els amos del Rotllan tenien cura del seu manteniment