Resultats de la cerca

Anomenat també Surroca de Dalt , en oposició al nucli de Surroca de Baix o Surroca d’Ogassa , situat uns 3 km al S, és centrat per la parròquia de Sant Martí, al vessant meridional de la serra Cavallera, a la capçalera de la riera de Malatosca F fou consagrada el 1104 i conserva una bona part de l’edificació romànica, amb algunes ampliacions posteriors

L’església parroquial és dedicada a sant Sadurní

La riera de Serrat , afluent del Freser per l’esquerra, neix als vessants sud-occidentals del puig de Balandrau i desemboca aigua avall de Fustanyà

Existia ja el 1150 El 1235 Bernat Calbó en consagrà l’església actual, a la qual s’afegiren dues capelles laterals el 1640 Al s XIV perdé la feligresia només tres cases el 1553 i s’uní com a sufragània a Sant Quintí de Puig-rodon Els amos del Rotllan tenien cura del seu manteniment

El 1619 es construí l’església actual, a la part baixa del terme, a l’esquerra del Freser i de la carretera de Puigcerdà, entre els grans masos del Molí Nou i Perarnau Des d’aleshores és sufragània de Campdevànol

Existia ja el 1075 El 1680 tenia 13 masos El 1868 se li uní com a sufragània Sant Quintí de Puig-rodon La seva església romànica s XI, amb un petit campanar de torre, ampliada entre el 1671 i el 1674, fou incendiada el 1936 No ha estat restaurada i hom ha fet una església provisional al seu costat

La villa Tennas , o Tendas , pertanyia al monestir de Ripoll des del 890 La parròquia s’organitzà al s XI depenia del monestir i era servida des de Ripoll El 1878 es reorganitzà independentment, però ara és servida des de Vallfogona

L’església parroquial de Sant Valentí fou consagrada el 1168 és un notable exemplar romànic El lloc, esmentat el 1017, fou del monestir de Sant Joan de les Abadesses Al segle XVII era lloc reial

Té una interessant església romànica, que depenia de la parròquia de Nevà

El relleu és format per plecs subpirinencs que han afectat les margues i les argiles eocèniques de la Depressió Central Catalana El coll de puig Lluent 1 629 m alt i el serrat de Faig-i-branca 1 515 m s’alcen al sector nord-occidental del terme, al límit amb la Pobla de Lillet el puig Miró 1 306 m, contrafort dels rasos de Tubau, al límit amb el de Sant Jaume de Frontanyà, i, més al sud, el serrat de Molló 1212 m, al límit amb el de Borredà L’economia, estacionària, es basa en l’explotació forestal i en els serveis originats per la carretera de Berga a Ripoll han desaparegut dues indústries…