Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Sant Miquel d’Olèrdola

Vista parcial de Sant Miquel d’Olèrdola, on destaca el campanar de l’església de Sant Miquel
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi d’Olèrdola (Alt Penedès), a l’esquerra de la riera de Canyelles.
Sant Pere Sacarrera

Vista parcial del poble de Sant Pere Sacarrera, al terme de Mediona
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Mediona (Alt Penedès), situat prop de la unió de les carreteres de la Llacuna i Mediona amb la d’Igualada a Vilafranca del Penedès.
La població es formà entorn a l’antiga capella de Sant Pere 1298, considerada filial de Mediona Entre l’antic nucli i la font del Bosc es construïren pels volts del 1925 moltes torres i casetes d’estiueig
l’Hospital
Poble
Poble del municipi d’Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), format al costat de l’antic hospital de Cervelló.
Bellver del Penedès
Poble
Poble del municipi de Vilobí del Penedès (Alt Penedès), el nucli més poblat del terme.
És situat a menys d’un quilòmetre del poble de Vilobí, al nord, de la parròquia del qual depèn l’església La parròquia del veí poble de Guardiola de Font-rubí, del municipi de Font-rubí, duu el nom de Santa Maria de Bellver
la Torre-ramona

Vista del nucli de la Torre-ramona
© MPG
Poble
Poble del municipi de Subirats (Alt Penedès), al NE del terme, a la dreta de l’Anoia, al peu del massís d’Ordal.
La seva església, des del 1930 parroquial de Subirats, és l’antiga sufragània de Sant Joan Sesrovires o de Subirats El nom del poble és el del casal que presideix el poble, la torre Ramona o torre Ramon , obra del segle XVI, molt relacionat amb el castell de Subirats, que pertangué als Gralla i que Gastó de Montcada i Gralla vengué el 1611 a Josep de Milsocós i, anys després, passà a la família Ramon
Terrassola del Penedès
Poble
Poble, en part disseminat, del municipi de Terrassola i Lavit (Alt Penedès), a la dreta de la riera de Mediona o riu de Bitlles, davant el nucli de Lavit.
L’església parroquial de Sant Marçal, esmentada ja al segle IX, és un notable exemplar romànic, restaurat recentment
Campredó
Poble
Entitat municipal descentralitzada del municipi de Tortosa (Baix Ebre), situada a la plana regada de l’esquerra de l’Ebre, entre Tortosa i l’Aldea, vora el canal i el ferrocarril de Barcelona a València.
Al nucli de la població hi ha l’església de Sant Joan Baptista, un edifici de planta de creu grega inaugurat el 1984, amb una façana obra de l’escultor Domènech Fita i Molat en què s’explica la història del poble i uns vitralls de Domènec Fita L’antiga torre de Campredó segle XIV, tenia, juntament amb la de la Carrova a l’altra banda del riu, una funció defensiva damunt el curs de l’Ebre Hi ha establerts els polígons industrials Baix Ebre, en funcionament des del 1976, i Catalunya Sud, des de l’inici de la dècada de 2000 L’existència del lloc és mencionada ja vers el 1312 en un document…
Bítem

Vista parcial del poble de Bítem
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Tortosa (Baix Ebre), a 19 m d’altitud, a l’esquerra de l’Ebre, 4 km al nord de la ciutat.
Una part de les terres són regades pel canal de l’esquerra de l’Ebre El 1154 fou donat pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona al bisbe i als canonges de Tortosa L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de l’Oliva
la Beguda Alta
Poble
Poble del municipi de Masquefa (Anoia) situat a 282 m d’altitud, al llarg de la carretera de Martorell a Capellades, al límit dels municipis de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès) i Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat).
Hi ha l’estació del ferrocarril de via estreta de Martorell a Igualada L’església està dedicada a la Immaculada Concepció Destaca la masia de Can Bac Fins el 28 d’agost de 2018 el poble era dividit en tres municipis de tres comarques diferents Masquefa Anoia, Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat i Sant Llorenç d'Hortons Alt Penedès Una mancomunitat dels tres municipis gestionava conjuntament els serveis de la Beguda Alta
els Reguers

Vista de Reguers (Baix Ebre)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Tortosa (Baix Ebre) situat al sector nord-occidental del terme, a la dreta de la rambla de la Cervera, al límit amb el terme de Roquetes, al sector de contacte de la plana amb el massís dels ports de Tortosa.
Rega el territori la séquia de la Cervera, però predomina l’agricultura de secà oliveres ha estat tradicional el conreu i l’aprofitament del margalló