Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Sant Vicenç de Calders
Poble
Poble del municipi del Vendrell (Baix Penedès), al cim d’un turó (130 m alt.) que s’alça al SW de la vila, a ponent de la riera de la Bisbal.
L’església parroquial Sant Vicenç depèn de la de la Bisbal El seu terme era, antigament, pantanós l’estany de Calders és esmentat ja el 938 hi tenia drets el monestir de Sant Cugat del Vallès, que foren totals des del 1017 Al mateix segle fou construït vora els estanys costaners el castell de Calders esmentat ja el 1011 i no n'hi ha vestigis, dins el terme del qual figuraven les esglésies de Sant Salvador del Vendrell i de Santa Maria de Calders i l’església i castell de Sant Vicenç de Calders del qual hi ha el record a la part alta del poble aquest lloc fou fundat el 1047 a l’indret de l’…
Santiga
Façana de l’església de Santa Maria Antiga o de Santiga
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), a l’W del poble, vora la carretera de Sabadell.
Antiga quadra, centrada per una domus , esdevingué el 1389 castell termenat A l’església parroquial Santa Maria es venera, a més de la titular, la imatge de la Mare de Déu de l’Heura trobada, segons la tradició, el 1624
Sant Feliu del Racó
Poble
Poble (350 m alt.) del municipi de Castellar del Vallès (Vallès Occidental), al NW d’aquest poble, a la dreta del Ripoll, aigua avall del molí de la Barata, al peu del massís de Sant Llorenç del Munt.
El nucli primitiu sorgí al voltant de l’església parroquial Sant Feliu, però als vessants muntanyosos propers al poble ha sorgit una gran urbanització
Plegamans
Poble
Poble i cap del municipi de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), format al segle XIX a l’esquerra de la riera de Caldes, sota el turó i actual nucli dit la Serra.
El nom prové del llinatge dels prohoms d’aquest nom, el més important dels quals fou Ramon de Plegamans A l’emplaçament original del poble s’aixeca el castell on, fins el 1936, que fou destruïda, hi havia l’església romànica de Sant Genís Afavorí l’expansió de la població el ferrocarril de via estreta dit popularment El Calderí 1880-1932 1936-39, entre les poblacions de Mollet i Caldes de Montbui Al N i al S es formaren els barris del Carrer de Dalt i del Carrer de Baix El lloc de Plegamans és esmentat ja el 962 hi tingué drets el monestir de Sant Cugat del Vallès La parròquia de Sant Genís…
el Papiolet
Poble
Poble del municipi de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès), al peu del Montmell, entre la Bisbal del Penedès i Llorenç del Penedès.
L’església parroquial de Sant Marçal depèn de la de Sant Jaume dels Domenys
Ortigós
Poble
Poble del municipi de la Bisbal del Penedès (Baix Penedès), al NE de la vila.
Montcada
Poble
Poble del Vallès Occidental, nucli principal del municipi de Montcada i Reixac .
Torregassa
Poble
Poble del municipi de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès), a l’W del terme.
La seva església Sant Antoni depèn de la de Sant Jaume dels Domenys Al s XIX formà, amb la quadra de Giminells, el municipi de Torregassa i Giminells
Campanyà
Poble
Antic terme i poble del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), situat al coll de Campanyà
, entre aquesta vila i la de Rubí.
L’antiga església romànica de Santa Maria, també dita de Sant Mamet, esmentada el 1047 i erigida en parròquia abans del 1176, fou unida el 1492 a la de Valldoreix El lloc, esmentat el 991, fou donat al monestir de Sant Cugat del Vallès el 1120
les Fonts
Carrer del poble de les Fonts del Vallès Occidental
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental), al límit amb Terrassa i Rubí, a l’esquerra de la riera de les Arenes, travessat per la carretera de Rubí a Terrassa.
La zona residencial es començà a construir al primer quart del s XX, damunt els terrenys comprats per la Societat Ribes i Companyia, entorn de l’antiga masia de Can Falguera i al costat del baixador del Ferrocarril de Catalunya seguí un projecte d’urbanització A partir del 1910 ha anat canviant d’aspecte s’hi establí població immigrada en edificacions de tipus barraquístic, i els anys seixanta hom començà a installar-hi indústries