Resultats de la cerca

L’església parroquial Sant Vicenç depèn de la de la Bisbal El seu terme era, antigament, pantanós l’estany de Calders és esmentat ja el 938 hi tenia drets el monestir de Sant Cugat del Vallès, que foren totals des del 1017 Al mateix segle fou construït vora els estanys costaners el castell de Calders esmentat ja el 1011 i no n'hi ha vestigis, dins el terme del qual figuraven les esglésies de Sant Salvador del Vendrell i de Santa Maria de Calders i l’església i castell de Sant Vicenç de Calders del qual hi ha el record a la part alta del poble aquest lloc fou fundat el 1047 a l’indret de l’…

L’església parroquial de Sant Marçal depèn de la de Sant Jaume dels Domenys

Hi ha, al voltant d’una gran plaça, la casa de la procura, que fins a l’exclaustració 1835 fou habitada pel monjo conreador i pels conversos, l’església romànica la Mercè, les antigues cases dels conreadors i dels menestrals de servei de la cartoixa, i els magatzems i les quadres aquestes darreres dependències han estat convertides, en part, en cases del nou poble anomenat inicialment la Unió d’Escaladei creat el 1843 per Antoni Niubò, que comprà a l’estat les terres i l’antiga conreria del monestir  

El nom originari del poble prové de les jonqueres que creixen a l’entorn de fonts i rieres Tenia 80 h el 1970 i 105 h el 2005 Es comunica amb la Bisbal per una carretera local que passa a prop de les masies de Santsuies i segueix l’engorjat torrent del Prat També hi ha una altra carretera que va de la Joncosa a Masllorenç, i que abans d’arribar a aquest darrer poble enllaça amb la carretera C-51 De la Joncosa surt un camí de muntanya que travessa la carena pel collet de Sant Pere i va fins a la caseria de Can Ferrer Té una capella relativament petita, dedicada a sant Miquel, a mà esquerra del…

L’església de Sant Bartomeu depèn de la de Masllorenç Hi ha estiueig

Situació i presentació Enlairat en una cinglera de roca calcària del Triàsic mitjà, suportada per un basament del Triàsic inferior, dominat per l’esquerra el riu de Siurana i, per la dreta, el torrent d’Estopinyà, a l’extrem SW de la línia principal de les muntanyes de Prades S'hi accedeix per camins de grau, llevat del de Prades, i la nova via oberta des de Cornudella ha deteriorat part de la bellesa del paratge Es destaquen el penya-segat dit del Salt de la Reina Mora i la Trona, gran dosser suspès a mig cingle La població sempre ha estat escassa, i ara es troba en vies de total…

La seva església Sant Antoni depèn de la de Sant Jaume dels Domenys Al s XIX formà, amb la quadra de Giminells, el municipi de Torregassa i Giminells

És emplaçat a 815 m d’altitud, sobre el coll d’Albarca 774 m alt, unió del Montsant amb les muntanyes de Prades i pas de la carretera de Reus a les Garrigues, on embranca amb la que s’adreça a Prades A l’època musulmana hi havia hagut un castell la serra del Montsant era coneguda amb el nom de muntanyes d’Albarca fins poc després de la conquesta cristiana del segle XII Al llarg del segle XX patí un important procés de despoblament, i passà dels 205 h el 1900 als 3, el 1982

L’església Santa Marina depèn de la de Sant Jaume Hi ha restes d’una antiga torre de defensa Pertangué, als segles X i XI, als senyors de Castellet Formà un municipi independent amb Llorenç del Penedès al segle XIX Llorenç i Lleger