Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
Castarlenes
Poble
Poble de la província d’Osca, del municipi de Graus, a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça, al límit lingüístic entre el català i el castellà.
el Carxe
Poble
Poble de la comunitat autònoma de Múrcia, al municipi de Iecla.
Situat a la zona de llengua catalana de l’antic regne de Múrcia, a la zona del Carxe És format per dos nuclis, un dels quals és al mateix límit històric entre Castella i el País Valencià terme de Pinós, a les Valls del Vinalopó Ha perdut població al llarg del s XX
Pomar
Poble
Poble, al municipi de San Miguel del Cinca (Osca), a la dreta del Cinca, aigua avall de Montsó.
Pertany a la diòcesi de Lleida El 1273 Ferran Sanxis, fill de Jaume I, fou assetjat pel seu germà l’infant Pere al castell de Pomar pres, fou ofegat al Cinca
Morillo de Montclús
Poble
Poble, d’hàbitat dispers, i antic municipi de la Fova de Terrantona de la província d’Osca, Aragó, a 746 m alt., situat al vessant occidental de la serra de Campanué.
Morillo de Liena
Poble
Poble del municipi de Foradada de Toscar, al sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça, a l’esquerra de l’Éssera, davant el poble de Navarri.
Monesma de San Juan
Poble
Poble del municipi d’Ilche, Aragó, al Somontano.
Pertangué, fins el 1956, al bisbat de Lleida
Navarri
Poble
Poble del municipi de Foradada de Toscar, situat a la dreta de l’Éssera, a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça.
Muro de Roda
Poble
Poble i antic municipi de la Fova de Terrantona (Aragó), aturonat, a 1.021 m alt., i envoltat d’una muralla.
Selgua
Poble
Poble de la província d’Osca, Aragó, al Somontano de Barbastre, a la dreta del Cinca, davant Montsó, municipi al qual pertany.
De la seva estació del ferrocarril de Barcelona a Saragossa derivava, fins fa poc, una branca a Barbastre Pertany a la diòcesi de Lleida
el Soler
Poble
Poble del municipi de Graus, Aragó, al sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça, a la dreta de l’Isàvena, prop del límit amb el terme català de Güel, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere.
Al s XIX formà part del municipi de Torrelabat i el Soler