Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
Pano
Poble
Poble de l’antic municipi de Panillo (agregat a Graus), a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça, vora el seu límit occidental.
Panillo
Poble
Poble i cap de l’antic municipi de Panillo (agregat a Graus) de la província d’Osca, a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça (824 m alt.).
Pamis
Poble
Poble (pamisans) del municipi d’Ondara (Marina Alta), al sud de la vila.
L’església parroquial de Sant Abdó i Sant Senén depèn de la d’Ondara Lloc de moriscs, tenia 18 focs el 1609, de la fillola d’Ondara Pertangué a la família Vives
Puigdelfí
Vista de Piugdelfí, poble agregat a Perafort (Tarragonès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Perafort (Tarragonès), a l’esquerra del Francolí, a l’W del cap del municipi.
La seva església parroquial és dedicada a sant Sebastià El castell de Puigdelfí fou concedit el 1066 a Ponç de Montoliu situat dins el territori del Codony, Puigdelfí fou donat el 1160 al monestir de Santes Creus
el Pueio de Marguillén
Poble
Poble del municipi de Graus, al sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça, al S del terme.
Santa Liestra
Poble
Poble, cap de municipi de Santa Liestra i Sant Quiles (en castellà, Santa Liestra y San Quílez), a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça, entre Campo i Graus.
Sanet de la Rectoria
Poble
Poble de la Marina Alta que constitueix, juntament amb els Negrals, amb el qual forma un sol nucli, el cap del municipi de Sanet i els Negrals
.
D’origen islàmic, fou lloc de moriscs 17 focs el 1609 de la fillola d’Ondara Depengué de Sagra i pertangué, per tant, a la comanda de Sagra de l’orde militar de Sant Jaume L’església parroquial és dedicada a santa Anna
Salinas de Trillo
Poble
Poble de la Fova de Terrantona, a Sobrarb, Aragó, a l’esquerra del Cinca.
Rañín
Poble
Poble del municipi de la Fova de Terrantona, a la zona de Sobrarb a l’esquerra del Cinca, Osca.
Gerbe
Poble
Poble del municipi d’Aïnsa i Sobrarb, província d’Osca.
Fou municipi independent fins el 1970, quan s’uní al d’Aïnsa