Resultats de la cerca
Es mostren 98 resultats
El Tormillo
Poble
Poble de la província d’Osca, Aragó, al municipi de Peralta de Alcofea.
És situat al Somontano de Barbastre, que fins el 1956 pertangué al bisbat de Lleida arxiprestat de Berbegal
Terradelles
Poble
Poble, en part disseminat, del municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany), prop de la riera de Cinyana, al S del cap del municipi i prop del Vilar de Sant Andreu, l’església del qual depenia de la parròquia de Sant Martí de Terradelles.
El lloc és esmentat ja el 841 havia format part del terme de Bàscara Alt Empordà, de la mitra de Girona Pertangué al comtat de Girona
Sords
Poble
Poble disseminat del municipi de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany), a l’esquerra del Terri, a l’E del cap del municipi.
L’església parroquial és dedicada a sant Esteve Formà part de la batllia reial de Cornellà
el Soler
Poble
Poble del municipi de Graus, Aragó, al sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça, a la dreta de l’Isàvena, prop del límit amb el terme català de Güel, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere, també dita de Sant Marc.
Al segle XIX formà part del municipi de Torrelabat i el Soler
Sin
Poble
Poble (1 218 m alt.) i antic municipi (fins el 1970) del terme de Tella-Sin, de la vall de Gistau, a Sobrarb (Aragó), en un coster, al vessant de la dreta del barranc de la Salina.
Serveto
Poble
Poble (1 250 m alt.) del municipi de Plan, a la vall de Gistau, a Sobrarb, a la província d’Osca, Aragó.
Senç
Poble
Poble d’Osca, Aragó, que depèn de Foradada de Toscar, a 925 m alt., a la dreta del barranc de Viu, prop de la seva confluència amb l’Éssera, aigua amunt de Campo, a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça.
Saravillo
Poble
Poble del municipi de Plan, a la vall de Gistau (Aragó), a l’esquerra del Cinqueta.
Sant Vicenç de Camós
Poble
Poble i cap del municipi de Camós (Pla de l’Estany), situat a 226 m alt. a l’interfluvi del Revardit i de la riera de Malamors, centrat per l’església parroquial de Sant Vicenç, amb un campanar romànic, que pertangué a l’ardiaconat de Girona.
El lloc formava a la fi del segle XVII una batllia reial amb Santa Maria de Camós