Resultats de la cerca

La seva església parroquial de Santa Creu era, al segle XIX, annexa de la de Moror

Hi passa el camí d’Àger al Pont de Montanyana pel coll d’Ares Conserva unes torres de defensa medievals La senyoria pertanyia al baró d’Eroles En crear-se, a la segona meitat del segle XIX, el terme municipal de Sant Esteve de la Sarga com a resultat de l’agrupació de diversos petits municipis, aquest prengué el nom d’Alsamora, però des d’abans del 1920 fou substituït per l’actual

És esmentat ja el 922 l’església parroquial Sant Iscle, romànica, és obra dels segles XI-XII Són notables una sèrie de masies, algunes dels segles XIII al XVI

Prop seu hi ha les ruïnes de l’antic priorat de Cellers Té estació del ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur

La seva antiga parròquia Sant Llorenç pertanyia al monestir d’Alaó Aigua amunt del poble hi ha l’antic hostal de Barrugats

ota el qual neix el barranc de la Clua, al N del terme El lloc donà nom a la baronia de Castellnou de Montsec L’església parroquial és dedicada a Sant Esteve protomàrtir, annexa de la de Sant Esteve de la Sarga Al cim de la població es dreça un bell casal d’aspecte senyorial Entre el 1098 i el 1113 els comtes de Pallars Jussà hi instituïren com a castlà Bertran Ató Pertangué després al paborde de Mur, amb el consentiment del qual el 1306 Acard de Mur prengué la fortificació de Castellnou El 1428, a causa d’un judici contra uns que havien falsificat moneda a Castellnou, consta que era…

De l’església parroquial Sant Pere depenen les de Castellvell de Bellera i d’Avellanos Al s XIX formà part del municipi d’Avellanos i posteriorment, del de Benés

L’església depèn de la parròquia d’Antist

La parròquia Sant Martí és esmentada el 1101 L’actual església és de mitjan segle XVI Situat al comtat d’Empúries, a la frontera històrica amb el de Girona, el comte Ponç V hi bastí 1300 una força, coneguda amb els noms de Castellempordà i de casal del Margarit , oposada al castell veí de la Bisbal 2 km al sud, de la mitra gironina En féu donació a Guillem de Vilagut, els descendents del qual el mantingueren durant el segle XIV El 1413 passà als Santfeliu i, per matrimoni 1421, als Margarit, que en foren senyors fins al segle XIX Fou municipi fins el 1975

L’església parroquial de Sant Genís, romànica, havia pertangut a la canonja d’Ullà Conserva una casa fortificada El 1698 era lloc reial de la batllia d’Ullastret El 1969 fou annexat a Corçà l’entic terme comprèn, a més, el poble de Matajudaica i el raval de les Costes