Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
les Olives
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Garrigoles (Baix Empordà), a llevant de l’església parroquial de Sant Sadurní de Garrigoles.
Té una església dedicada a sant Vicenç Hi ha la notable masia de can Ros, que havia radicat al veïnat de Sant Mateu fins al s XVII
Sant Llorenç de les Arenes
Poble
Poble del municipi de Foixà (Baix Empordà), situat a la dreta del Ter, vora el límit amb el terme de Flaçà (Gironès).
L’orde de l’Hospital hi establí una comanda vers l’any 1236 Una descripció de l’any 1414 diu que l’església i les cases de la comanda eren mig derruïdes Vers l’any 1475 s’uní a Avinyonet, i ambdues s’uniren vers el 1600 amb Aiguaviva i Castelló d’Empúries N'ha subsistit l’església, que és la parroquial del lloc
Sant Cebrià dels Alls
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà), dins l’antic terme de Cruïlles.
És situat als vessants orientals del puig d’Arques, a les Gavarres L’església parroquial pertany a l’arxiprestat de Girona L’antiga casa forta de Camós és actualment pagesia El lloc formà part de la baronia de Cruïlles
Sant Pol de la Bisbal
Poble
Poble del municipi de la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà), situat al S de la ciutat, a la dreta de la riera de Vilar.
L’església parroquial de Sant Pol havia estat de l’ardiaconat de Girona
Romanyà de la Selva
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà), enlairat a 325 m als vessants meridionals de les Gavarres, a la divisòria d’aigües entre les valls d’Aro i de Calonge.
L’església parroquial de Sant Martí, petit edifici romànic d’una nau, fou de la canonja de Girona Tenen importància els monuments megalítics pròxims el dolmen dit la cova d'en Daina i dos menhirs un d’ells dit la pedra Aguda o de les Goges
Alcossebre
© Marga Pradas
Poble
Poble del municipi d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat), situat a la costa, entre el cap d’Irta i la rambla de les Coves, al peu de la muntanya de Sant Benet.
És un centre de turisme i d’estiueig Disposa d’un petit port Les seves platges són les de les Fonts, del Carregador, de la Romana i del Moro
Bel
Poble
Poble del municipi de Rossell (Baix Maestrat), a la Tinença de Benifassà, sobre el vessant drenat pel Cérvol d’una de les darreres derivacions de les muntanyes de Beseit, entre les quals destaca la pena de Bel
(1 005 m alt.), al límit entre els Ports i el Maestrat.
D’origen islàmic, fou conquerit per Jaume I i estigué sota el domini del monestir de Benifassà
l’Estartit
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), situat a l’esquerra de l’embocadura del Ter, a l’oest del Montgrí, entre la muntanya Gran, el puig de Roca Maura i la mar, davant les illes Medes.
Originàriament era un petit nucli de pescadors arran de mar, entorn dels carrers de les Illes i de Santa Anna, que apareix ja com a nucli habitat el 1757 Al segle XVIII serví de port per a embarcar-hi els productes de la terra de la comarca i portar-los a Barcelona Parròquia des del 1928, la seva església Santa Anna havia estat construïda al començament del segle XX Des del 1950 és un dels primers centres turístics de la Costa Brava Durant la temporada d’estiueig, la població flotant supera les 15000 persones La dedicació a la pesca ha disminuït en benefici de la…
Llofriu
Poble
Poble del municipi de Palafrugell (Baix Empordà), al sector NW del terme, al peu de les Gavarres.
L’església parroquial Sant Fructuós havia depès de la de Palafrugell Tenia estació del ferrocarril de via estreta del Baix Empordà Com Palafrugell, fou de la senyoria de la canonja de Santa Anna de Barcelona Dins el terme hi ha el mas Pla, que fou residència de l’escriptor Josep Pla
Santa Pellaia
Poble
Poble de masies esparses del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà), al massís de les Gavarres.
Formà part de la baronia de Cruïlles, i al segle XIX formà un terme rural agregat, després, al municipi de Cruïlles L’església parroquial, dedicada a santa Pellaia, és barroca, amb l’absis orientat a ponent conserva un tram de la nau, cobert amb volta de canó, que pertany a l’església romànica anterior El lloc i l’església són documentats el 1064 Sanctae Pelagie locus de ipsa Cabruga