Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Sant Llorenç de Balàfia
Poble
Parròquia (117 m alt.) de poblament disseminat, del municipi de Sant Joan de Labritja (Eivissa), al S del terme, a la venda de Balàfia.
L’església parroquial Sant Llorenç, creada amb la divisió parroquial del 1785, es troba separada del llogaret de Balàfia És una de les tres parròquies interiors de l’illa
Sant Jordi de ses Salines
Poble
Parròquia
Poble i parròquia del municipi de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa), prop del límit amb el de la ciutat d’Eivissa, vora l’aeroport.
Al voltant de l’església parroquial Sant Jordi, obra del s XIV, s’ha anat formant un nucli de població, en expansió La parròquia, erigida el 1785, pertanyia al quartó de ses Salines
Sant Genís de Palafolls
Vista aèria de Sant Genís de Palafolls
© Fototeca.cat
Poble
Poble i antic cap del municipi de Palafolls (Maresme), situat al s. del terme, a l’W de les Ferreries, actual cap.
El nucli de cases és centrat per l’església de Sant Genís, fortificada, que conserva elements dels segles XI, XIII, XV i XVI Esmentada ja al segle X dins l’alou de Palatiolo , formà part del terme del castell i baronia de Palafolls Fou coneguda també als s XII-XIII per Sant Genís de Vivelles En depengué la capella de Sant Antoni de Malgrat de Mar o Vilanova de Palafolls fins el 1559 Conserva, entre altres peces d’argenteria, una magnífica custòdia del segle XVI i un copó ostensori del segle XV, així com alguns ornaments interessants, i fins el 1957 hom hi venerà la imatge de la…
Sant Francesc de Formentera
Poble
Poble i cap del municipi de Formentera, al centre del sector occidental de l’illa.
Sorgí al voltant de l’església fortalesa de Sant Francesc, construïda el 1726, a l’indret d’una antiga capella, que esdevingué una de les tres parròquies 1 850 h 1970 en què fou dividida l’illa el 1786
Sant Ferran de Formentera
Poble
Poble del municipi de Formentera, a l’est del nucli principal, Sant Francesc, sorgit al voltant de l’església parroquial, una de les tres erigides el 1786.
Sant Carles de Peralta
Poble
Parròquia
Poble i parròquia del municipi de Santa Eulària del Riu (Eivissa), al N de la vila, a ponent de la talaia de Sant Carles (230 m).
L’església, de la segona meitat del segle XVIII, és a la venda de Peralta sovint hom diu Peralta per a designar el poble La població és disseminada, a part un petit nucli a la vora de l’església
Vallmanya
Poble
Poble del municipi de Tordera (Maresme), al sector oriental del massís del Montnegre, a la capçalera de la riera de Vallmanya, afluent, per la dreta, de la Tordera, aigua avall de la vila.
La seva església parroquial Sant Miquel depèn de la d’Hortsavinyà, municipi del qual depengué fins al primer quart del s XX
Torrentbò
Torrentbò, agregat al municipi d’Arenys de Munt (Maresme)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Arenys de Munt (Maresme), al peu del Montalt, al límit amb el terme de Sant Vicenç de Montalt.
Ha esdevingut lloc de segona residència i estiueig, i prop seu han estat creades algunes urbanitzacions
Canyamars
Plaça i església de Sant Esteve, a Canyamars
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Dosrius (Maresme), al fons d’una vall, entre el Corredor i el cim de Montalt i a la dreta de la riera de Canyamars, que neix al vessant meridional de la serra del Corredor i que forma, juntament amb la riera del Far, la riera d’Argentona.
La seva església parroquial de Sant Esteve és un edifici senzill del segle XIV, coronat per un característic campanar de cadireta amb quatre finestrals allargats El 1936 fou destruït el retaule i altres peces valuoses del segle XVI Canyamars esdevingué carrer de Barcelona el 1485 Els actes festius més importants són la festa major, el primer cap de setmana d’agost, i la festa de la Plantada, pel maig És un centre d’estiueig Aspecte del pou de glaç de Canyamars © Alberto González Rovira Als afores del poble de Canyamars hi ha un pou de glaç dels segles XVII-XVIII És una construcció de pedra i…
Hortsavinyà
Aspecte de l'església de Sant Llop d'Hortsavinyà
© Alberto González Rovira
Poble
Poble del municipi de Tordera (Maresme), situat a la capçalera de la riera de Pineda, prop del coll de Palomeres, al vessant S del puig d’Hortsavinyà, a l’extrem E del Montnegre.
L’església parroquial de Sant Llop, de façana barroca, amb la rectoria i un hostal, en formen el nucli principal A mitjan segle XIX era cap d’un municipi que comprenia també Sant Pere de Riu i Vallmanya