Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Torques
Poble
Poble del municipi de Sogorb (Alt Palància), a la dreta del Palància, entre Xeldo i Soneixa.
La seva església Sant Francesc depèn de la de Sogorb Fou centre del marquesat de Vilatorques
Sant Genís de Palafolls
Vista aèria de Sant Genís de Palafolls
© Fototeca.cat
Poble
Poble i antic cap del municipi de Palafolls (Maresme), situat al s. del terme, a l’W de les Ferreries, actual cap.
El nucli de cases és centrat per l’església de Sant Genís, fortificada, que conserva elements dels segles XI, XIII, XV i XVI Esmentada ja al segle X dins l’alou de Palatiolo , formà part del terme del castell i baronia de Palafolls Fou coneguda també als segles XII-XIII per Sant Genís de Vivelles En depengué la capella de Sant Antoni de Malgrat de Mar o Vilanova de Palafolls fins el 1559 Conserva, entre altres peces d’argenteria, una magnífica custòdia del segle XVI i un copó ostensori del segle XV, així com alguns ornaments interessants, i fins el 1957 hom hi venerà la imatge de la Mare de…
Novaliches
Poble
Poble (484 m alt.) del municipi de Xèrica (Alt Palància), situat uns 2 km a llevant de la vila, a la dreta del barranc de Benafer.
L’església de Sant Miquel és sufragània de la parròquia de Xèrica Formava municipi independent a mitjan s XIX El 1840 hi tingué lloc la batalla de Novaliches , entre liberals i carlins, batalla que guanyà el brigadier Manuel Pavía y de Lacy, que fou recompensat amb el marquesat de Novaliches
Vallmanya
Poble
Poble del municipi de Tordera (Maresme), al sector oriental del massís del Montnegre, a la capçalera de la riera de Vallmanya, afluent, per la dreta, de la Tordera, aigua avall de la vila.
La seva església parroquial Sant Miquel depèn de la d’Hortsavinyà, municipi del qual depengué fins al primer quart del s XX
Torrentbò
Torrentbò, agregat al municipi d’Arenys de Munt (Maresme)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Arenys de Munt (Maresme), al peu del Montalt, al límit amb el terme de Sant Vicenç de Montalt.
Ha esdevingut lloc de segona residència i estiueig, i prop seu han estat creades algunes urbanitzacions
Canyamars
Plaça i església de Sant Esteve, a Canyamars
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Dosrius (Maresme), al fons d’una vall, entre el Corredor i el cim de Montalt i a la dreta de la riera de Canyamars, que neix al vessant meridional de la serra del Corredor i que forma, juntament amb la riera del Far, la riera d’Argentona.
La seva església parroquial de Sant Esteve és un edifici senzill del segle XIV, coronat per un característic campanar de cadireta amb quatre finestrals allargats El 1936 fou destruït el retaule i altres peces valuoses del segle XVI Canyamars esdevingué carrer de Barcelona el 1485 Els actes festius més importants són la festa major, el primer cap de setmana d’agost, i la festa de la Plantada, pel maig És un centre d’estiueig Aspecte del pou de glaç de Canyamars © Alberto González Rovira Als afores del poble de Canyamars hi ha un pou de glaç dels segles XVII-XVIII És una construcció de pedra i…
Canals
Poble
Poble (1 200 m alt.) del municipi de Sacanyet (Alt Palància) al vessant occidental de la serra de la Bellida.
L’església Santa Bàrbara depenia de Begís, del qual municipi fou segregat el 1842, juntament amb Sacanyet
les Ferreries
Vista general del poble de les Ferreries o de Palafolls (Maresme)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (16 m alt.) i cap del municipi de Palafolls
, a la dreta de la Tordera, al nord-est de Sant Genís de Palafolls, antic cap del municipi.
En aquest indret hi havia hagut la farga i altres oficines de govern del castell de Palafolls la seva situació a la plana afavorí el seu desenvolupament, i al començament al s XX hi fou creada la parròquia de Santa Maria de Palafolls, inicialment com a sufragània de la de Sant Genís
Hortsavinyà
Aspecte de l'església de Sant Llop d'Hortsavinyà
© Alberto González Rovira
Poble
Poble del municipi de Tordera (Maresme), situat a la capçalera de la riera de Pineda, prop del coll de Palomeres, al vessant S del puig d’Hortsavinyà, a l’extrem E del Montnegre.
L’església parroquial de Sant Llop, de façana barroca, amb la rectoria i un hostal, en formen el nucli principal A mitjan segle XIX era cap d’un municipi que comprenia també Sant Pere de Riu i Vallmanya