Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Vallmanya
Poble
Poble del municipi de Tordera (Maresme), al sector oriental del massís del Montnegre, a la capçalera de la riera de Vallmanya, afluent, per la dreta, de la Tordera, aigua avall de la vila.
La seva església parroquial Sant Miquel depèn de la d’Hortsavinyà, municipi del qual depengué fins al primer quart del s XX
Hortsavinyà
Aspecte de l'església de Sant Llop d'Hortsavinyà
© Alberto González Rovira
Poble
Poble del municipi de Tordera (Maresme), situat a la capçalera de la riera de Pineda, prop del coll de Palomeres, al vessant S del puig d’Hortsavinyà, a l’extrem E del Montnegre.
L’església parroquial de Sant Llop, de façana barroca, amb la rectoria i un hostal, en formen el nucli principal A mitjan segle XIX era cap d’un municipi que comprenia també SantPere de Riu i Vallmanya
les Ferreries
Vista general del poble de les Ferreries o de Palafolls (Maresme)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (16 m alt.) i cap del municipi de Palafolls
, a la dreta de la Tordera, al nord-est de Sant Genís de Palafolls, antic cap del municipi.
En aquest indret hi havia hagut la farga i altres oficines de govern del castell de Palafolls la seva situació a la plana afavorí el seu desenvolupament, i al començament al s XX hi fou creada la parròquia de Santa Maria de Palafolls, inicialment com a sufragània de la de Sant Genís
Torrentbò
Torrentbò, agregat al municipi d’Arenys de Munt (Maresme)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Arenys de Munt (Maresme), al peu del Montalt, al límit amb el terme de Sant Vicenç de Montalt.
Ha esdevingut lloc de segona residència i estiueig, i prop seu han estat creades algunes urbanitzacions
Santa Creu de Joglars
L’església de Santa Creu de Joglars, al municipi d’Olost
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Olost (Lluçanès), al NW del terme, format per dos nuclis dispersos.
Existia l’església de Santa Creu el 984, prop del lloc dit Gugulares i més tard mas Joglars la seva demarcació s’estén per una plana i per les valls de les rieres de Lluçanès i Gavarresa, que es fusionen poc més avall Entre el 1438 i el 1728, pel fet d’ésser un lloc central, es reunia en aquesta església el consell del territori del Lluçanès El 1733 es féu una nova església més al centre dels dos barris Antiga sufragània, el 1878 s’erigí en parròquia independent tenia aleshores 280 h
la Torre d’Oristà
La Torre d’Oristà (Lluçanès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble, en part disseminat, del municipi d’Oristà (Lluçanès), situat al NW del terme, prop del castell de Tornamira.
Esmentat ja el 968, el 1241 hi havia una església dedicada a Santa Maria, regida per un beneficiat, que esdevingué sufragània de la parròquia d’Oristà, i el 1877 se n'independitzà Des del segle XVI hi hagué un nucli de poblament el 1782 tenia 83 focs
Canyamars
Plaça i església de Sant Esteve, a Canyamars
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Dosrius (Maresme), al fons d’una vall, entre el Corredor i el cim de Montalt i a la dreta de la riera de Canyamars, que neix al vessant meridional de la serra del Corredor i que forma, juntament amb la riera del Far, la riera d’Argentona.
La seva església parroquial de Sant Esteve és un edifici senzill del segle XIV, coronat per un característic campanar de cadireta amb quatre finestrals allargats El 1936 fou destruït el retaule i altres peces valuoses del segle XVI Canyamars esdevingué carrer de Barcelona el 1485 Els actes festius més importants són la festa major, el primer cap de setmana d’agost, i la festa de la Plantada, pel maig És un centre d’estiueig Aspecte del pou de glaç de Canyamars © Alberto González Rovira Als afores del poble de Canyamars hi ha un pou de glaç dels segles XVII-XVIII És una construcció de pedra i…
Sant Genís de Palafolls
Vista aèria de Sant Genís de Palafolls
© Fototeca.cat
Poble
Poble i antic cap del municipi de Palafolls (Maresme), situat al s. del terme, a l’W de les Ferreries, actual cap.
El nucli de cases és centrat per l’església de Sant Genís, fortificada, que conserva elements dels segles XI, XIII, XV i XVI Esmentada ja al segle X dins l’alou de Palatiolo , formà part del terme del castell i baronia de Palafolls Fou coneguda també als segles XII-XIII per Sant Genís de Vivelles En depengué la capella de Sant Antoni de Malgrat de Mar o Vilanova de Palafolls fins el 1559 Conserva, entre altres peces d’argenteria, una magnífica custòdia del segle XVI i un copó ostensori del segle XV, així com alguns ornaments interessants, i fins el 1957 hom hi venerà la imatge de la Mare de…