Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
Vila
Campanar de l'església de Sant Pèir de Vila
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble (1.096 m alt.) del municipi de Viella (Vall d’Aran), fins el 1970 del d’Arròs i Vila, bastit en un coster, a la dreta del barranc de Sant Martín, a llevant d’Arròs, dominant la vall de la Garona.
És presidit per l’església parroquial Sant Pèir, d’origen romànic A poca distància, vers l’E, hi ha la capella de Sant Miquel de Vila El lloc és esmentat com una vila en una convocatòria dels homes de la Vall de l’any 1278 El dia 20 de novembre de 1313, a l’església de Sant Quirze d’Aubèrt, els sis cònsols castri de Villa , juntament amb trenta-un caps de casa de la localitat juraren fidelitat i prestaren sagrament i homenatge a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II, amb motiu d’haver recuperat aquest la Vall d’Aran
Vià
Poble
Poble del municipi de Font-romeu (Alta Cerdanya), a 1486 m alt, al pla de la Perxa, al S del terme, prop de la riba dreta del riu d’Angostrina.
El lloc és esmentat al s IX l’església parroquial conserva part de l’edificació romànica del s XI
Vedrinyans
Poble
Poble del municipi de Sallagosa (Alta Cerdanya), situat a 1 388 m alt, al S del centre municipal, al voltant de l’antiga església parroquial.
Tredòs
Tredòs
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.348 m alt.) del municipi de Salardú (Vall d’Aran), a la dreta de la Garona de Ruda, aigua avall del seu aiguabarreig amb l’Aiguamòg.
Aspecte de l'església de Sant Esteve de Tredòs © Patrimonifuneraricat El pont d’Era Capèla, de pedra, l’uneix a l’altra banda del riu, on hi ha un petit veïnat La seva església parroquial de Sant Esteve fou substituïda per la de Cap d’Aran, romànica, antic santuari, que es troba enlairada al N de la població Fou municipi independent fins el 1952, que fou unit al de Salardú Avui forma una entitat local menor amb junta administrativa pròpia L’antic terme comprenia el pla de Beret, on hi ha l’estació d’esports d’hivern de Vaquèira A migdia del nucli es troba l’establiment termal…
Torèn
Poble
Poble del municipi de Saorra (Conflent), a l’W d’aquest poble.
Hi ha mines de ferro, actualment no explotades El lloc és esmentat ja l’any 901 L’església parroquial Santa Creu, romànica, conserva una marededeu de fusta El castell de Torèn , en part arruïnat, que domina el poble, fou el centre de la baronia de Torèn al segle XVIII n'eren barons els Satger
Unha
Església de Santa Eulàlia d’Unha
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.280 m alt.) del municipi de Salardú (Vall d’Aran), a la confluència de l’Unhòla amb la Garona, a la dreta del primer d’aquests rius, enfront de Salardú, sota el pui d’Unha (2.200 m alt.), contrafort oriental de la serra d’Arenho.
L’església parroquial Santa Eulàlia, situada a la part alta del nucli, és romànica segle XII, de tres naus conserva una interessant pica baptismal romànica, i el campanar, independent, és del 1775 Vers Salardú hi ha l’antiga casa senyorial çò de Brastet, del segle XVI El lloc apareix esmentat amb els noms d’Huia 1266, Huyan 1278 i Unia i Unha dintre els primers anys del segle XIV
la Vinyola
Poble
Poble del municipi d’Enveig (Alta Cerdanya), al S del terme, vora el riu d’Aravó, poc abans del límit amb la Baixa Cerdanya.
El lloc és esmentat per primera vegada el 1521 Era anomenat Santa Eugènia
Villerac
Poble
Poble del municipi de Clerà (Conflent), dit també de Clerà i Villerac, al NE del terme.
L’església parroquial Sant Silvestre és d’origen romànic El lloc depenia el 1183 del castell de Sant Esteve de Pomers
Vila-roja
Poble
Poble del municipi de Costoja (Vallespir), a l’W del terme, al vessant septentrional del coll de Vila-roja, que comunica la vall de Sant Llorenç de Cerdans amb la vall empordanesa de la Muga.
Òpol
Poble
Poble i cap de municipi d’Òpol i Perellós, al Rosselló (171 m alt).
És situat al peu del coll de la Savina i de l’antic castell d’Òpol , aturonat a 400 m alt, d’origen romà, però refet i poblat per Jaume I que li donà el nom de Salvaterra el 1246 per tal de guardar la frontera amb el regne de França, i constituí la fortalesa catalana més important, juntament amb les de Perpinyà i des del s XVI de Salses, fins al tractat dels Pirineus 1659