Resultats de la cerca

Antiga quadra, centrada per una domus , esdevingué el 1389 castell termenat A l’església parroquial Santa Maria es venera, a més de la titular, la imatge de la Mare de Déu de l’Heura trobada, segons la tradició, el 1624

El nucli primitiu sorgí al voltant de l’església parroquial Sant Feliu, però als vessants muntanyosos propers al poble ha sorgit una gran urbanització

L’hàbitat dispers s’estén pel pla de Reixac , on hi ha el veïnat del Pla de Reixac i es continua a l’altre costat del Besòs pel pla del Masrampinyo on han sorgit modernament els nuclis industrials del Masrampinyo i de Sant Pere de Reixac Al S de l’antic terme parroquial hi ha el nucli residencial de la Vallençana, antiga quadra El lloc és esmentat ja el 963, i la parròquia el 1028 Pertangué als monestirs de Sant Jeroni de la Murtra Badalona i de Sant Cugat del Vallès La primitiva església, romànica, fou cremada el 1651, durant la guerra dels Segadors, i refeta el 1676

Situat en un coster, a l’esquerra del riu d’Erta , afluent, per la dreta, del riu de Viu, que neix al vessant meridional del port d’Erta 2 439 m alt, obert entre la pica de Cerbi 2 742 m alt a l’est i els pics d’Erta 2 652, 2 642 i 2 626 m alt a l’oest, port que comunica les valls de Viu i de Boí L’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu El lloc, conegut ja el 939 com a Erta de Sas , depengué del monestir de Lavaix Formà part de l’antic terme de Malpàs

La seva església parroquial Santa Eulàlia d’Erill la Vall és un notable edifici romànic del grup de la vall de Boí, d’una sola nau, amb coberta de fusta, absis semicircular i dues absidioles al costat de la nau, pòrtic i un esvelt campanar quadrat Al començament del segle XX hom trobà a la sagristia l’important grup escultòric romànic de fusta del Davallament segle XII L’any 1064 la vila d’Erill fou venuda pels comtes de Pallars Sobirà, Artau I i Llúcia, als de Pallars Jussà, Ramon IV i Valença, juntament amb el castell d’Erill i altres possessions L’any 1072 el feu d’Erill la Vall…

L’església parroquial de Santa Maria és romànica segle XII amb decoració escultòrica capitells i un crismó conserva un notable retaule gòtic i dues talles del segle XVI La senyoria pertanyia a la mitra de Lleida

Situat damunt la riba dreta del riuet de Durro n'és notable l’església parroquial Santa Maria, romànica, amb un campanar massís quadrat i un porxo de grans arcs, obra del primer quart del segle XII, feta pels mateixos constructors de les veïnes esglésies de Boí i Taüll Pertangué, com tota la vall de Boí, als barons, després comtes, d’Erill Prop del poble hi ha l’ermita de Sant Quirze, on, la festa del sant, tenien lloc les anomenades falles de Durro , grans fogueres de troncs llargs resinosos Santa Maria de Durro Fou municipi independent fins el 1965 L’antic terme comprenia el llogaret de…

De l’església parroquial Santa Cecília depèn la d’Iguerri A mitjan s XIX formava un municipi

L’església parroquial Sant Martí és, en part, romànica En ésser ocupada Roda pels àrabs, al començament del s XI, el bisbe de Ribagorça es traslladà interinament a Llesp, i hi establí una quasidiòcesi Fou de la senyoria del bisbe de Lleida Formà municipi independent fins el 1968 L’antic terme comprenia, a més, el poble de Castelló de Tor, les caseries i llogarets de Casós, Igüerri, Gotarta, Iran, Irgo de Tor i Sarroqueta, i el despoblat de Viuet amb l’antiga quadra de Marquet

La zona residencial es començà a construir al primer quart del s XX, damunt els terrenys comprats per la Societat Ribes i Companyia, entorn de l’antiga masia de Can Falguera i al costat del baixador del Ferrocarril de Catalunya seguí un projecte d’urbanització A partir del 1910 ha anat canviant d’aspecte s’hi establí població immigrada en edificacions de tipus barraquístic, i els anys seixanta hom començà a installar-hi indústries