Resultats de la cerca

Antiga quadra, centrada per una domus , esdevingué el 1389 castell termenat A l’església parroquial Santa Maria es venera, a més de la titular, la imatge de la Mare de Déu de l’Heura trobada, segons la tradició, el 1624

El nucli primitiu sorgí al voltant de l’església parroquial Sant Feliu, però als vessants muntanyosos propers al poble ha sorgit una gran urbanització

Hi ha, al voltant d’una gran plaça, la casa de la procura, que fins a l’exclaustració 1835 fou habitada pel monjo conreador i pels conversos, l’església romànica la Mercè, les antigues cases dels conreadors i dels menestrals de servei de la cartoixa, i els magatzems i les quadres aquestes darreres dependències han estat convertides, en part, en cases del nou poble anomenat inicialment la Unió d’Escaladei creat el 1843 per Antoni Niubò, que comprà a l’estat les terres i l’antiga conreria del monestir  

La zona residencial es començà a construir al primer quart del s XX, damunt els terrenys comprats per la Societat Ribes i Companyia, entorn de l’antiga masia de Can Falguera i al costat del baixador del Ferrocarril de Catalunya seguí un projecte d’urbanització A partir del 1910 ha anat canviant d’aspecte s’hi establí població immigrada en edificacions de tipus barraquístic, i els anys seixanta hom començà a installar-hi indústries

El nom prové del llinatge dels prohoms d’aquest nom, el més important dels quals fou Ramon de Plegamans A l’emplaçament original del poble s’aixeca el castell on, fins el 1936, que fou destruïda, hi havia l’església romànica de Sant Genís Afavorí l’expansió de la població el ferrocarril de via estreta dit popularment El Calderí 1880-1932 1936-39, entre les poblacions de Mollet i Caldes de Montbui Al N i al S es formaren els barris del Carrer de Dalt i del Carrer de Baix El lloc de Plegamans és esmentat ja el 962 hi tingué drets el monestir de Sant Cugat del Vallès La parròquia de Sant Genís…

L’antiga església romànica de Santa Maria, també dita de Sant Mamet, esmentada el 1047 i erigida en parròquia abans del 1176, fou unida el 1492 a la de Valldoreix El lloc, esmentat el 991, fou donat al monestir de Sant Cugat del Vallès el 1120

És emplaçat a 815 m d’altitud, sobre el coll d’Albarca 774 m alt, unió del Montsant amb les muntanyes de Prades i pas de la carretera de Reus a les Garrigues, on embranca amb la que s’adreça a Prades A l’època musulmana hi havia hagut un castell la serra del Montsant era coneguda amb el nom de muntanyes d’Albarca fins poc després de la conquesta cristiana del segle XII Al llarg del segle XX patí un important procés de despoblament, i passà dels 205 h el 1900 als 3, el 1982

L’hàbitat dispers s’estén pel pla de Reixac , on hi ha el veïnat del Pla de Reixac i es continua a l’altre costat del Besòs pel pla del Masrampinyo on han sorgit modernament els nuclis industrials del Masrampinyo i de SantPere de Reixac Al S de l’antic terme parroquial hi ha el nucli residencial de la Vallençana, antiga quadra El lloc és esmentat ja el 963, i la parròquia el 1028 Pertangué als monestirs de Sant Jeroni de la Murtra Badalona i de Sant Cugat del Vallès La primitiva església, romànica, fou cremada el 1651, durant la guerra dels…

Situació i presentació Enlairat en una cinglera de roca calcària del Triàsic mitjà, suportada per un basament del Triàsic inferior, dominat per l’esquerra el riu de Siurana i, per la dreta, el torrent d’Estopinyà, a l’extrem SW de la línia principal de les muntanyes de Prades S'hi accedeix per camins de grau, llevat del de Prades, i la nova via oberta des de Cornudella ha deteriorat part de la bellesa del paratge Es destaquen el penya-segat dit del Salt de la Reina Mora i la Trona, gran dosser suspès a mig cingle La població sempre ha estat escassa, i ara es troba en vies de total…