Resultats de la cerca

Antiga quadra, centrada per una domus , esdevingué el 1389 castell termenat A l’església parroquial Santa Maria es venera, a més de la titular, la imatge de la Mare de Déu de l’Heura trobada, segons la tradició, el 1624

El nucli primitiu sorgí al voltant de l’església parroquial Sant Feliu, però als vessants muntanyosos propers al poble ha sorgit una gran urbanització

Eclesiàsticament depengué fins al s XVIII de la parròquia del Salvador de la ciutat actualment constitueix una parròquia separada

L’hàbitat dispers s’estén pel pla de Reixac , on hi ha el veïnat del Pla de Reixac i es continua a l’altre costat del Besòs pel pla del Masrampinyo on han sorgit modernament els nuclis industrials del Masrampinyo i de Sant Pere de Reixac Al S de l’antic terme parroquial hi ha el nucli residencial de la Vallençana, antiga quadra El lloc és esmentat ja el 963, i la parròquia el 1028 Pertangué als monestirs de Sant Jeroni de la Murtra Badalona i de Sant Cugat del Vallès La primitiva església, romànica, fou cremada el 1651, durant la guerra dels Segadors, i refeta el 1676

La parròquia de la Mare de Déu dels Desemparats hi fou erigida en vicaria el 1778

Es troba a la dreta del Segura, al límit amb la zona muntanyosa El 1952 fou erigida la parròquia

És situat a l’esquerra del Segura, al peu de la serra d’Oriola, vora la ratlla de Castella Dins el seu terme hi ha vestigis d’antigues explotacions mineres Aquest sector de l’horta pertanyia a la parròquia oriolana de Santiago

La zona residencial es començà a construir al primer quart del s XX, damunt els terrenys comprats per la Societat Ribes i Companyia, entorn de l’antiga masia de Can Falguera i al costat del baixador del Ferrocarril de Catalunya seguí un projecte d’urbanització A partir del 1910 ha anat canviant d’aspecte s’hi establí població immigrada en edificacions de tipus barraquístic, i els anys seixanta hom començà a installar-hi indústries

L’antic terme, originat en les rompudes i bonificacions del s XVIII, era integrat, el 1794, per 16 veïns Depèn eclesiàsticament de la parròquia de Sant Miquel de Daia Nova Pertangué als marquesos de Rafal Fins l’any 1974 formava un municipi independent

El nom prové del llinatge dels prohoms d’aquest nom, el més important dels quals fou Ramon de Plegamans A l’emplaçament original del poble s’aixeca el castell on, fins el 1936, que fou destruïda, hi havia l’església romànica de Sant Genís Afavorí l’expansió de la població el ferrocarril de via estreta dit popularment El Calderí 1880-1932 1936-39, entre les poblacions de Mollet i Caldes de Montbui Al N i al S es formaren els barris del Carrer de Dalt i del Carrer de Baix El lloc de Plegamans és esmentat ja el 962 hi tingué drets el monestir de Sant Cugat del Vallès La parròquia de Sant Genís…