Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Santiga
Façana de l’església de Santa Maria Antiga o de Santiga
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), a l’W del poble, vora la carretera de Sabadell.
Antiga quadra, centrada per una domus , esdevingué el 1389 castell termenat A l’església parroquial Santa Maria es venera, a més de la titular, la imatge de la Mare de Déu de l’Heura trobada, segons la tradició, el 1624
Sant Feliu del Racó
Poble
Poble (350 m alt.) del municipi de Castellar del Vallès (Vallès Occidental), al NW d’aquest poble, a la dreta del Ripoll, aigua avall del molí de la Barata, al peu del massís de Sant Llorenç del Munt.
El nucli primitiu sorgí al voltant de l’església parroquial Sant Feliu, però als vessants muntanyosos propers al poble ha sorgit una gran urbanització
Plegamans
Poble
Poble i cap del municipi de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), format al segle XIX a l’esquerra de la riera de Caldes, sota el turó i actual nucli dit la Serra.
El nom prové del llinatge dels prohoms d’aquest nom, el més important dels quals fou Ramon de Plegamans A l’emplaçament original del poble s’aixeca el castell on, fins el 1936, que fou destruïda, hi havia l’església romànica de Sant Genís Afavorí l’expansió de la població el ferrocarril de via estreta dit popularment El Calderí 1880-1932 1936-39, entre les poblacions de Mollet i Caldes de Montbui Al N i al S es formaren els barris del Carrer de Dalt i del Carrer de Baix El lloc de Plegamans és esmentat ja el 962 hi tingué drets el monestir de Sant Cugat del Vallès La parròquia de Sant Genís…
Montcada
Poble
Poble del Vallès Occidental, nucli principal del municipi de Montcada i Reixac .
Campanyà
Poble
Antic terme i poble del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), situat al coll de Campanyà
, entre aquesta vila i la de Rubí.
L’antiga església romànica de Santa Maria, també dita de Sant Mamet, esmentada el 1047 i erigida en parròquia abans del 1176, fou unida el 1492 a la de Valldoreix El lloc, esmentat el 991, fou donat al monestir de Sant Cugat del Vallès el 1120
el Boixar
Poble
Poble (boixarencs) del municipi de la Pobla de Benifassà (Baix Maestrat); havia pertangut a la jurisdicció del monestir de Benifassà.
L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció Molt afectat per l’èxode rural, fou municipi fins l’any 1977
el Bellestar de la Tinença
Poble
Poble del municipi de la Pobla de Benifassà (Baix Maestrat), a la Tinença de Benifassà.
És accidentat pels contraforts meridionals dels ports de Beseit i els septentrionals de les serres del Maestrat puig Negret, 1 344 m puig de Fredes, 1 238 m i drenat pel riu de la Sénia, el barranc de la Tenalla i d’altres cursos d’aigua Formà part de la tinença del monestir de Benifassà El 1838, durant la primera guerra Carlina, hi foren afusellats 50 liberals Fou annexat a la Pobla de Benifassà el 1977
Bel
Poble
Poble del municipi de Rossell (Baix Maestrat), a la Tinença de Benifassà, sobre el vessant drenat pel Cérvol d’una de les darreres derivacions de les muntanyes de Beseit, entre les quals destaca la pena de Bel
(1 005 m alt.), al límit entre els Ports i el Maestrat.
D’origen islàmic, fou conquerit per Jaume I i estigué sota el domini del monestir de Benifassà
Alcossebre
Vista del nucli d’Alcossebre, davant de la platja del Carregador
© MPG
Poble
Poble del municipi d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat), situat a la costa, entre el cap d’Irta i la rambla de les Coves, al peu de la muntanya de Sant Benet.
És un centre de turisme i d’estiueig Disposa d’un petit port Les seves platges són les de les Fonts, del Carregador, de la Romana i del Moro
Fredes
Poble
Poble (fredencs; 1 090 m alt.) del municipi de la Pobla de Benifassà (Baix Maestrat), situat al centre de la foia de Fredes, petit altiplà limitat al sud-est per altíssims espadats (salt de Fredes), que en dificulten l’accés.
L’església parroquial dels Sants Màrtirs depèn de la del Boixar Fou fundat en 1261-69 pel monestir de Benifassà, a la jurisdicció del qual pertangué Durant la guerra dels Segadors fou pràcticament destruït pels francesos Fou municipi independent fins el 1977 que fou annexat a la Pobla de Benifassà