Resultats de la cerca

L’església parroquial és dedicada a la Concepció Al segle XIX formà part del municipi d’Alforja

Antiga alqueria islàmica, el 1242 passà a poder de l’orde del Temple, que hi establí la comanda de Carpesa i, a la seva dissolució 1312, al de Montesa, fins el segle XIX La carta de poblament és del 1252 Formà part de la batllia de Montcada Fou annexat a València el 1898 L’església de Sant Pere ha tingut diverses ampliacions

L’església parroquial Sant Antoni depèn de la de Riudecols Formà municipi independent fins els anys 1939-40

Té l’origen en l'hospital per a vianants fundat, al camí de Barcelona a València, abans de pujar el coll de Balaguer, per Blanca d’Anjou 1310 i impulsat i acabat per l’infant Pere, comte de Prades, que en signà els capítols el 1343 Era un notable edifici gòtic, quadrat 54,6 m2 i fortificat tenia sis torres, del qual resta una torre i el parament occidental i la petita església de Sant Pere, de l’hospital, que esdevingué parròquia el 1851, a causa del desenvolupament de la població al llarg del segle el 1924 hom bastí una nova església al costat El 1865 hom hi establí estació del…

L’església parroquial Santa Maria és d’origen romànic el notable campanar de planta octagonal s’arruïnà vers el 1910 El lloc fou de la senyoria dels comtes de Pallars Fou municipi independent fins el 1969 L’antic terme comprenia, a més, els pobles d'Herba-savina i Pessonada, els llogarets de Segan i Vilanoveta i la quadra de Llania

L’església parroquial Santa Maria depèn de la de Pessonada La reforestació n'ha provocat el despoblament quasi total Formava part del vescomtat de Vilamur i de l’antic terme d’Hortoneda de la Conca

Al capdamunt del serrat hi ha l’església i santuari del Salvador que depèn de Moror Era de la jurisdicció del baró de Castellnou de Montsec

L’església parroquial Sant Julià és d’origen romànic en depenen els santuaris de Santa Maria i de la Mare de Déu de Far Pertangué fins al s XIX als comtes d’Erill

L’església és dedicada a la Mare de Déu de les Neus Fins el 1970 constituïa un municipi independent el terme del qual comprenia les valls del barranc de Miralles i de Tamúrcia, fins a prop la seva confluència amb la Noguera, i, al nord, vora aquest riu, l’antic terme de Casterner de les Olles i, separats de la resta del terme, els d'Enrens i de Trepadús L’antic municipi comprenia, també, els pobles de la Torre de Tamúrcia, els Masos de Tamúrcia, els llogarets de Torogó amb l’antic priorat de Sant Climent de Torogó , i el Castellet, els antics pobles de Miralles, d'Aulàs i de Llastarri, la…