Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
Sant Pere dels Arquells
L’església de Sant Pere dels Arquells
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), situat a l’esquerra del riu d’Ondara, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere, antic monestir de Sant Pere dels Arquells
, el nucli antic fou construït en forma compacta al voltant de la plaça amb finalitat defensiva.
El lloc és esmentat ja el 1024 La senyoria pertangué fins al s XIX al monestir de Montserrat Formà municipi independent fins el 1972 L’antic terme comprenia l’antic poble i castell de Timor, el mas deToni l’antic seminari claretià, el despoblat deMontpaó i el poble deRubinat, l’antic poble de laSisquella i el mas Ramon al S, el poble deLlindars i, separat del terme, el deGramuntell
Sant Martí de la Morana
Poble
Poble (551 m alt.) del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), entre Gra i la Morana
.
L’església Santa Maria depèn de la de Guissona El lloc és esmentat el 1099 la senyoria pertanyia a la collegiata de Guissona Al s XIX formà un municipi amb la quadra de Nial actualment del municipi de Guissona
Sant Guim de la Rabassa

Vista general del poble de Sant Guim de la Rabassa
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Guim de Freixenet (Segarra), dins l’antic terme de Freixenet de Segarra.
És situat a la capçalera de la riera de Freixenet, a l’est de la Rabassa La seva església depèn de la parròquia de Freixenet L’antic castell de Sant Guim és esmentat ja el 1018, domini, més tard, de la família Caldery
Sant Domí

Vista de l'església de Sant Domí dedicada a sant Pere
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble (705 m alt.) del municipi de Sant Guim de Freixenet (Segarra), dins l’antic terme de Freixenet de Segarra.
De la seva església parroquial Sant Pere depèn el lloc d’Amorós
Sant Antolí

Aspecte de l'església de Sant Antolí
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Ribera d'Ondara (Segarra), és situat a les ribes del riu d’Ondara.
És format per dos nuclis El més antic, el poble de Sant Antolí, s’estén per una costa a la ribera esquerra del riu d’Ondara, i és format per uns carrerons, que algun temps foren tancats per dos portals L’antiga església parroquial de Sant Antolí o Antoní, que s’ha anat restaurant, és al cim Conserva a l’esquerra de l’edifici la construcció romànica a la dreta s’obriren dues grans arcades per fer-hi un eixample amb la construcció gòtica, que des del segle XV o poc abans es convertí en la nau principal Allargant la part romànica s’hi afegí durant el segle XVIII la capella de Sant Isidre, les…
Rubinat
Poble
Poble del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), al S del poble de Sant Pere dels Arquells.
De la seva església parroquial Santa Maria depèn la de Llindars Al peu del poble hi ha diverses fonts d’aigua clorosulfatada que conté sulfat sòdic, emprada tradicionalment com a purgant, que fou comercialitzada per diversos establiments fins a mitjan s XX aigua de Rubinat Prop d’aquest lloc tingué lloc la batalla de Rubinat durant la guerra contra Joan II
Pelagalls

Vista de la façana principal de l'església de Sant Esteve de Pelagalls
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble (411 m alt.) del municipi dels Plans de Sió (Segarra), al S del poble de les Pallargues, a l’esquerra del Sió.
De la seva església parroquial Sant Esteve depenen Sisteró, Goloron i Queralt de Meca És un edifici romànic tardà, on destaca la portada oberta al mur de ponent formada per tres arquivoltes sobre columnes monolítiques amb llurs capitells Cada extrem de les arquivoltes reposa sobre una columna, excepte l’arquivolta exterior, que ho fa sobre dues parelles de columnes Al centre hi ha un timpà semicircular sostingut per dues cartelles, que presenta temes escultòrics en baix relleu Al s XIX formà el municipi de Pelagalls i Sisteró
Pavia
Poble
Poble del municipi de Talavera (Segarra), al N del terme, a l’antic camí de Cervera a Santa Coloma de Queralt.
La seva església Santa Creu depèn de la parròquia de Civit
Palou de Sanaüja

Vista del campanar de torre de l’església de Sant Ponç de Palou
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), situat a 517 m alt., damunt l’altiplà que separa les riberes del Llobregós i de Sió.
La seva església parroquial és dedicada a sant Ponç i a sant Florenci Pertanyia a la jurisdicció del bisbe d’Urgell
el Palmar
Poble
Poble del municipi de València (Horta), situat a l’extrem sud-oriental de l'Albufera
.
El terreny és totalment pla i en determinades èpoques de l’hivern resta tot voltat d’aigua illa del Palmar llevat de la comunicació per carretera Antic poble de pescadors de l’estany, havia format part del municipi de Russafa L’església de Jesús és sufragània de la de Pinedo A la fi del s XIX tingué un gran creixement a causa dels aterraments de l’Albufera, que crearen els actuals arrossars, avui la principal activitat econòmica Compta amb una de les més antigues comunitats de pescadors, que, amb les de Catarroja i de Silla, tenia el monopoli de la pesca de l’Albufera les calades eren…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina