Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
Arties
Església parroquial de Santa Maria d’Arties
© C.I.C. - Moià
Poble
Poble del municipi de Salardú (Vall d’Aran) que es troba a la confluència del riu de Valarties amb la Garona.
Pel seu emplaçament al fons de la vall, i dominat pel S i l’W pels alts vessants de Sacauva i del tuc de Lobatèra, a l’hivern es veu mancada de sol i afectada per fortes glaçades Malgrat el fort desnivell dels dos rius, la població ha sofert diverses inundacions el 1963, per exemple, l’aigua s’emportà diversos edificis i hom bastí unes noves cases socials unifamiliars a llevant del nucli antic, que formen un barri annex que contrasta amb l’arquitectura tradicional Vista exterior de l'absis de Santa Maria d'Arties © Patrimonifuneraricat Al nucli antic es destaca, a més de la torre d'…
Arròs
Vista parcial del poble d’Arròs (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Viella (Vall d’Aran), situat a 956 m d’altitud, al peu del serrat d’Arròs, límit oriental de la ribera de Varradòs, damunt la riba dreta de la Garona.
Pertanyia al terçó de Marcatòsa L’ésglésia parroquial de Santa Eulàlia és gòtica de transició reformada, però, posteriorment i té el campanar de torre octogonal Entre els edificis del poble, destaca la casa d’Ademar, construïda el 1820, i, als afores, la capella del Pilar Del pont d’Arròs Et Pònt d’Arròs, damunt el riu de Varradòs l’antiga vall d’Arròs parteix el camí que comunica aquest poble amb la carretera general Fins el 1970 fou, juntament amb Vila, municipi independent amb el nom d’Arròs i Vila Tenia categoria de vila Arós el 1278, amb cònsols propis que assistien als Consells…
Arró
Aspecte del campanar de l'església de Sant Martí d'Arró
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble (930 m alt.) del municipi de les Bordes (Vall d’Aran), damunt la riba dreta de la Garona.
Pertanyia al terçó de Lairissa L'església de Sant Martí és d'origen romànic El nom del poble apareix entre els anys 1278 i 1314 sota les formes de vila de Raor, Ror, Ro, Derror i Error El 24 de novembre de 1313 cinc cònsols i 17 caps de casa de la vila de Ror juraren fidelitat, a Castèl-Leon, a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II
Aransís
Poble
Poble del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà) situat entre el riu de Conques i el barranc de Bercedana, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa.
Pertangué a la jurisdicció dels comtes d’Aranda L’església parroquial de Sant Pere, romànica, és molt modificada Hi ha la capella de Sant Fruitós
Antist
Poble
Poble del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), a la vall Fosca, situat a 1.231 m alt., en un coster, a la dreta del Flamisell.
La senyoria pertangué fins al s XIX al bisbe de Lleida
Larén
Poble
Poble del municipi de Senterada (Pallars Jussà), el terme del qual, estès entre el tossal de Santa Bàrbara i el torrent de Sant Genís, és separat de la resta del municipi pel de Sarroca de Bellera.
Al s XIX formava un municipi
Guiró
Guiró (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), situat a 1.351 m alt., a la dreta del Flamisell, damunt Oveix.
L’església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista Pertangué al monestir de Lavaix i posteriorment als marquesos de la Manresana
Fontsagrada
Poble
Poble del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), a la dreta del riu de Gavet, poc més avall de l’aiguabarreig amb el riu d’Abella.
Al s XIX formà un municipi amb Gavet dit Gavet i Fontsagrada
Gurp
Poble
Poble (917 m alt.) d’hàbitat dispers del municipi de Tremp (Pallars Jussà), situat a la capçalera del barranc de Seròs; l’església parroquial de Sant Andreu depèn de la de Santa Engràcia, i al N del nucli antic hi ha el raval de Gurp.
Pertangué a la baronia de Claret Fou municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Sant Adrià de Tendrui, de Tendrui i de Santa Engràcia i les bordes del Seix de Gurp
l’Alzina
Aspecte del poble de l’Alzina
© CIC-Moià
Poble
Poble i nucli més important del municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), situat en un coster a 958 m d’altitud, enfront del Montsec d’Ares.
La seva església parroquial de Santa Creu era, al segle XIX, annexa de la de Moror