Resultats de la cerca
Es mostren 128 resultats
Sant Esteve de Guialbes
Poble
Poble del municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany), al sector central del terme, al S de Vilademuls.
L’antic castell de Guialbes fou bastit a mitjan s XI al puig de Guialbes pel comte de Barcelona, enfrontat amb el de Besalú, que havia aixecat el de Vilademuls, però hom arribà a una concòrdia L’església parroquial de Sant Esteve, que correspon a la de l’antic castell, fou reedificada al s XVIII en depèn el santuari i antiga collegiata de les Olives de Sant Esteve de Guialbes
Sant Cristòfol de la Vall
Entrada del poble de Sant Cristòfor de la Vall
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), fins el 1970 del d’Aransís, situat a la vall de Llimiana.
L’església de Sant Jaume depèn de la parròquia de Llimiana Al segle XIX formà un municipi amb Sant Martí de Barcedana
Sant Andreu del Terri
Sant Andreu del Terri
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany), al SE del terme, a la dreta del Terri.
És situat a la dreta del Terri, centrat per l’església de Sant Andreu s XIII, d’origen romànic, amb absis i campanar gòtics, sufragània de la de Ravós d’Empordà Fou possessió del monestir d’Amer Fou lloc reial Fou municipi independent fins el 1976 L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Ravós del Terri amb l’antic castell de Ravós, deSanta Llogaia del Terri i la caseria dePrades del Terri
Rivert
Panoràmica parcial de Rivert (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), fins el 1969 del de Toralla i Serradell.
És situat a 887 m alt, al vessant S de la serra de Sant Salvador De l’església parroquial Sant Martí depenien les de Sensui i de Castelló d’Encús, i el santuari de la Mare de Déu del Castell, capella de l’antic castell de Rivert centre de la baronia de Rivert la imatge fou traslladada després a l’església parroquial
Riudellots de la Creu
Poble
Poble del municipi de Palol de Revardit (Pla de l’Estany), a l’E del terme, a la dreta de la riera de Riudellots, afluent per la dreta del Terri dins el terme de Sant Julià de Ramis, Gironès.
L’església parroquial és dedicada a sant Martí Dins l’antic terme hi ha el veïnat de la Beguda
Pedrinyà
Poble
Poble del municipi de Crespià (Pla de l’Estany), al NW del terme, centrat per l’església de Sant Just i Sant Pastor, sufragània de la parròquia de Crespià.
Al s XIV el lloc pertanyia al castell de Dosquers
Paüls de Flamisell
Poble
Poble (1 131 m alt.) del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), a la vall Fosca, al vessant occidental del tossal de Sant Quiri, a l’antic terme de Mont-ros.
L’església parroquial Sant Iscle i Santa Victòria depèn de la de Mont-ros
Parets d’Empordà
Vista parcial de Parets d’Empordà, al municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany), situat al N del terme, a la dreta del Fluvià, i dividit en els dos nuclis (a 1 km de distància) anomenats Parets de Dalt
i Parets de Baix
.
El lloc és esmentat ja el 925 De l’església parroquial de Santa Llogaia depenia la de Galliners Formà part de la baronia de Vilademuls
Pujarnol
Dolmen de les Closes, a Pujarnol
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), situat a 432 m alt., a la serra de Pujarnol, contrafort nord-oriental de la serra de Rocacorba, a la capçalera de la riera de Matamors.
L’església parroquial de Sant Cebrià és romànica El lloc és esmentat el 1017 Pertangué fins al s XV als Mercadal, que hi residiren, i després als Millàs, als Santmartí de Morellàs i als Peguera Dins el seu antic terme hi ha el llogaret del Calç i el santuari de Sant Patllari Davant l’església hi ha l’antic castell senyorial, que conserva una torre s XIII a l’angle NE
Pujals dels Pagesos
Església de Santa Maria, a Pujals dels Pagesos
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany), al sector N del terme, a l’interfluvi de les rieres de la Farga i de Garrumbert.
El poble i la seva església parroquial, romànica dedicada a santa Maria, són ja esmentats el 1017 Al menys des de l’any 1279 hom distingeix aquest poble del nucli veí de Pujals dels Cavallers