Resultats de la cerca
Es mostren 147 resultats
Claverol
Poble
Poble (768 m alt.) del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), situat a un quilòmetre de la riba esquerra de la Noguera, dalt el turó que coronava l’antic castell de Claverol
, del qual resta una torre cilíndrica; la parròquia és dedicada a sant Cristòfol.
Fins el 1969 donà nom a un municipi que comprenia, a més, el Pont de Claverol, cap del municipi, Sossís i Sant Martí de Canals
el Cint
Poble
Poble del municipi de l’Espunyola (Berguedà), al NW del terme, sota els cingles del Cint (sector occidental dels cingles de Capolat), a la capçalera de la riera del Cint o de l’Hospital, afluent, per l’esquerra, del Cardener, vora la qual hi ha l’hostal del Cint; entre les masies es destaca la Boixadera del Cint, vora l’església parroquial de Sant Sadurní (940 m alt.).
Pertangué al ducat de Cardona
Collmorter
Poble
Poble del municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà), a poca distància de l’antic monestir de Mur.
La seva església és dedicada a sant Miquel
Borgonyà
Poble
Poble del municipi de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany), a l’esquerra del Terri, entre Banyoles i Cornellà.
L’església parroquial, romànica, és dedicada a sant Joan Era un dels llocs reials de la vall de Cornellà
Astell
Poble d’Astell, situat a la vall Fosca vora de Tremp
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), situat a 1 161 m d’altitud, a l’altura de Mont-ros i de Molinos.
Centra el petit nucli l’església parroquial de Sant Andreu
Aransís
Poble
Poble del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà) situat entre el riu de Conques i el barranc de Bercedana, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa.
Pertangué a la jurisdicció dels comtes d’Aranda L’església parroquial de Sant Pere, romànica, és molt modificada Hi ha la capella de Sant Fruitós
Antist
Poble
Poble del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), a la vall Fosca, situat a 1.231 m alt., en un coster, a la dreta del Flamisell.
La senyoria pertangué fins al s XIX al bisbe de Lleida
la Guàrdia de Sagàs
Al cim de la serra de Biure hi ha el poble de la Guàrdia de Sagàs
© Fototeca.cat
Santuari
Poble
Poble i santuari ( la Mare de Déu de la Guàrdia
) del municipi de Sagàs (Berguedà), situats en un cim de la serra de Biure (dita també serra de la Guàrdia
).
L’antic santuari esdevingué parròquia el 1698 en depenen Biure i Valldoriola i el primitiu edifici fou ampliat aleshores damnificat el 1936, ha estat refet posteriorment La imatge, talla romànica ss XIII-XIV que abans del 1936 es venerava a la capella dita de la Troballa també destruïda, fou traslladada després al santuari
Gréixer
Llac artificial de Gréixer (Berguedà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Guardiola de Berguedà, que forma un terme separat pel de Bagà del sector principal, a la capçalera del riu de Gréixer
—afluent del Bastareny per l’esquerra—, que neix al vessant S de la Tossa d’Alp.
El poble, centrat al voltant de l’església parroquial de Sant Andreu, romànica, és a 1 100 m d’altitud, al peu del Moixeró, a la dreta del riu Era possessió del monestir de Ripoll Fins el 1942 formà part del municipi de Brocà També en aquest enclavat, vora el seu límit oriental, hi ha el veïnat de l'Hospitalet de Roca-sança
Larén
Poble
Poble del municipi de Senterada (Pallars Jussà), el terme del qual, estès entre el tossal de Santa Bàrbara i el torrent de Sant Genís, és separat de la resta del municipi pel de Sarroca de Bellera.
Al s XIX formava un municipi