Resultats de la cerca
Es mostren 147 resultats
Manyanet
Poble
Poble del municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), situat al vessant meridional del tossal d’Aigua Blanca, dominant la vall del riu de Manyanet (nom que pren el sector de capçalera del riu de Bellera), que neix al cap de Llevata.
De la seva església parroquial depèn el llogaret del Mesull
Naens
Masia, prat i bosc a Naens (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble disseminat del municipi de Senterada (Pallars Jussà), situat als contraforts NW de la serra de Sant Gervàs, damunt la riba dreta del riu de Cadolla.
De la parròquia de Sant Esteve depèn l’església de Cadolla Pertangué als comtes d’Erill Formava municipi independent a mitjan s XIX
Miànigues
Façana principal de Sant Romà de Miànigues
Antonio Mora Vergés
Poble
Poble (192 m alt.) del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), al S de l’estany de Banyoles.
De la seva església parroquial Sant Romà depèn la de Guèmol i el veïnat de la Formiga Lloc esmentat ja el 957
Meüll
Poble
Poble del municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà), situat al NW del poble de Mur.
La parròquia de Sant Martí era de la jurisdicció del paborde de Mur
Merlant
Poble
Poble del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), situat al sector nord-oest del terme, a l’esquerra del torrent de Merlant (o de Rodeja), afluent per l’esquerra del Ser.
L’església parroquial depenia de la de Porqueres
Palau de Noguera
Poble
Poble (palauencs; 438 m alt.) del municipi de Tremp (Pallars Jussà), situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, a 3 km de la ciutat, vora la carretera de Balaguer a Esterri d’Àneu.
Antigament tingué importància perquè controlava un gual del riu L’església parroquial, dedicada a sant Joan, és esmentada ja el 1100 El lloc, fundat pels comtes de Pallars a mitjan s XII al solar de l’antic palau la carta de franqueses és del 1168, fou de la jurisdicció dels hospitalers, dins la comanda de Susterri Fou municipi independent fins el 1972 L’antic municipi comprenia també el poble i terme separat de Puigcercós i l’església de Santa Maria del Puig
Oveix
Poble
Poble del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), situat a 1 232 m d’altitud, en un coster, en una vall afluent a la vall Fosca per la dreta.
L’església parroquial és dedicada a santa Maria
Orrit
Aspecte del poble d'Orrit
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Tremp (Pallars Jussà), de poblament disseminat i aturonat, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, enfront d’Areny de Noguera.
El ' pagus ' d’Orrit , manat segurament per un vescomte, tingué gran importància als s IX i X fins al restabliment de Montanyana com a punt fortificat de la marca o frontera El seu terme comprenia l’antic terme de Sapeira, part o tot del de Sopeira i part del d’Espluga de Serra A la seva demarcació hom fundà el monestir d’Alaó 806-14, del qual fou una cella o establiment monàstic l’església de Sant Climent de la Vall d’Orrit El castell d’Orrit , esmentat des del 826, centrà l’antiga demarcació Es despoblà considerablement al s XIX
Orfes
Un aspecte de la façana i el campanar de l’església de Santa Maria Orfes, a Forrejat (Pla de l’Estany)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany), a la dreta del Fluvià, al sector N del terme.
El lloc és esmentat el 968 i pertanyia a la baronia de Vilademuls L’església parroquial de Santa Maria és esmentada el 1155 l’edifici romànic fou substituït el 1771 per l’actual, neoclàssic
Orcau
Vista del poble d’Orcau
© MPG
Poble
Poble (753 m alt.) del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), situat en un coster, al peu d’un turó (887 m) on hi ha les restes de l’antic castell d'Orcau.
L’església parroquial Mare de Déu dels Àngels fou bastida a mitjan segle XVI Formà municipi independent fins el 1970 L’antic municipi comprenia, a més, els pobles de Basturs, Montesquiu, la caseria o raval de les Eres de Sant Joan i els antics pobles de Galliner i el Puig de l’Anell Prop del nucli d’Orcau hi ha el jaciment paleontològic d’Orcau 2 , on es conserven desenes d’icnites que s’atribueixen a dinosaures del grup dels titanosaures Les icnites presenten dues morfologies les que corresponen a la forma del peu, que són grans poden superar els 60 cm de longitud i ovalades, i les de la mà…