Resultats de la cerca

La seva església parroquial de Sant Julià era matriu de les de Ginestarre i de Benante

De la seva església parroquial de Sant Sadurní depèn de l’ermita de la Mare de Déu de les Neus, bastida més amunt del poble, vora l’antic castell d’Àrreu , actualment enrunat, prop de la qual hi ha un petit veïnat anomenat el veïnat de Dalt , les bordes d’Àrreu o Àrreu de Dalt L’antic terme d’Àrreu és drenat pel riu d’Àrreu , emissari dels estanys d’Àrreu , situats al vessant oriental de la línia de crestes que, des del pla de Beret fins al port de la Bonaigua, separa la Vall d’Aran del Pallars, els quals estanys són l' estany superior d’Arreu o de Rosari d’Àrreu, l' estany inferior d’Àrreu…

Hi passa el camí que comunica el Pallars amb el país de Foix pel port d’Àreu o port de Boet De la seva església parroquial de Sant Feliu, romànica, amb una torre de planta quadrada, depenia l’antiga església, també romànica, de Santa Maria de la Torre A poca distància i aigua amunt del poble hi ha el nucli de la Força d’Àreu, amb les restes de l’antic castell d’Àreu Constituí un municipi fins el 1927 Havia pertangut al quarter de Tírvia del vescomtat de Castellbò

La seva església parroquial fou agregada a la de Baiasca El poble es troba al mig d’una extensa zona forestal

De la seva església parroquial de Sant Lleir depèn el santuari d'Arboló El seu terme és, en gran part, boscat bosc d’Arcalís

És el primer poble d’entrada a la vall Ferrera pertangué des de mitjan s XIX fins al 1927 al municipi d’Ainet de Besan La seva església parroquial de Sant Esteve, preromànica, és esmentada ja el 839 Fins al s XVI, el poble es trobà dividit en dos sectors la força, emmurallada enderrocada pels gascons el 1513, i la vila, foramurs

De l’església parroquial Santa Cecília depèn la d’Iguerri A mitjan s XIX formava un municipi

L’església Sant Quirc depèn de la de Montesclado, poble amb el qual formà un municipi al s XIX

L’església parroquial de Santa Maria, romànica, era decorada amb unes notables pintures murals a l’absis actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya representant el Pantocràtor, voltat dels evangelistes, sobre la Mare de Déu i els apòstols, dins l’estil del Mestre d’Urgell, i posseïa dos frontals d’estuc policromat l’un al Museu Nacional d’Art de Catalunya i l’altre al Metropolitan Museum de Nova York

Aigua avall del riu hi ha l’església de l’antic monestir de Sant Joan de Gil, romànica Fou municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, a més, els pobles d'Alòs d’Àneu i d'Àrreu Actualment és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia